Pàgina d'inici » Dietari » Espanya: ni raons ni raonaments

Espanya: ni raons ni raonaments

Aturada general. I Zoido, el ministre espanyol, amenaça que caurem al precipici. No tenen cap més argument. Cap reconeixement de res. Amenaces i amenaces. Estem, doncs, en guerra. Esclar que sí. Ja ho sabíem. Fa temps que això és així. I, de moment, el que és fonamental és no prendre cap iniciativa que sigui físicament violenta. Que siguin, si per cas, ells els qui comencin, tal com ja diumenge van fer. Resistència passiva, d’acord. El que passa, però, és que tot fa de molt mal dir i potser arribarà aquell moment que no n’hi hagi prou només amb la passivitat i aleshores aquest càntic que diu que el carrer serà sempre nostre s’haurà de defensar d’alguna altra manera. Amb Espanya, amb aquesta Espanya, no hi raons que hi valguin. Ni raons ni raonaments. Tan sols la submissió. I ara com ara són ells, a més, que tenen els barcos i els avions. I Europa no diu res. Encara no ha dit res. De manera que no sé si els temps han canviat gaire, en el fons, des d’aquells instants i aquella època que fa que avui encara llegim a Incerta Glòria això: “-Si de pacifistes no n’hem de ser sempre, petita, més valdria no ser-ne mai. Més valdria, en temps de pau, preparar-se per a la guerra; la guerra és una cosa que o bé no es fa o es fa de debò. ¿De què han servit tants anys de propaganda pacifista i antimilitarista si a l’hora de la veritat ens hem deixat arrossegar a la guerra? Només han servit perquè ara, als fronts, els nostres pobres soldats es trobin en condicions d’inferioritat; tot ha hagut d’improvisar-se, fins la idea mateixa d’exèrcit que tants anys de propaganda en contra havien acabat per destruir en la consciència del poble català. Si no havíem de ser-ho amb totes les conseqüències, era criminal ser pacifista: l’únic que preparàvem era aquest desastre sagnant que estan vivint (no t’hi facis il·lusions) els nostres combatents, a qui ningú no havia preparat per a la guerra; durant anys havíem anat dient que de guerra no n’hi hauria mai més cap…” I ja veus. Un poc de tremendisme, d’acord. Fem-ne tan sols memòria. Glòria Incerta, ara que l’ANC recorda Mandela: Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la policia no derrotaran mai els qui lluiten amb la justícia de la seva banda. Espanya i justícia és un oxímoron més. Això sí!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s