El final de tot

Falten 20 minuts per a les 4 d’aquesta tarda. Totes les màscares d’Espanya caigudes. Per si encara feia falta. 337 ferits hores d’ara. Repressió enfollida i salvatge. St. Julià de Ramis, el Ramon de Llull de Barcelona, el Col·legi Verd de Girona. Arreu del país que Espanya ja ha perdut per sempre. I al damunt la barra de parlar de proporcionalitat. Millo: ens veiem obligats a fer allò que no volíem fer. Obligats, diu. ¿Què és el que us hi obliga, delegat aprofitat? I aquella senyora Soraya, que parla de democràcia i convivència, quina barra, i de maneres proporcionals i proporcionades. Atacs informàtics, porres, pilotes de goma indiscriminades. Ràbia immensa. Fins i tot la consellera Ponsatí s’ha vist atacada i sense l’iPad que li han pres. Metralletes espanyoles com a única garantia democràtica. El final de tot. El final que, a la fi, ha quedat ja escrit i inscrit per sempre aquest primer d’Octubre del 2017. Segle XXI.