Pàgina d'inici » Dietari » Lluitar constant i vèncer

Lluitar constant i vèncer

Dies de no només recordar, sinó sobretot de tenir ben present, “Lo Pi de Formentor”, per exemple, el poema immens de mossèn Costa i Llobera. És un poema que en èpoques tan decisives, com l’actual, et vivifica i et retorna aquella mica d’orgull que sempre cal per continuar. L’orgull d’individu, però també l’orgull col·lectiu, el de ser catalans, o mallorquins, o valencians. Està bé, això de ser catalans, tenint l’arbre mallorquí com a model, com a ideal. La voluntat de poder com a motor de resistència davant les adversitats, oratges i ventades i trons i llamps. A través del poema, un dels més perfectes i més vitals que coneixem, estimem i envegem aquest arbre, i volem també ser com ell. I no n’hi ha prou de participar. No és només participar el que interessa. El que interessa és guanyar, és vèncer. Lluitar constant i vèncer. I regnar sobre l’altura. Tu ets l’arbre, nosaltres som l’arbre i veurem com la mar irada del món, Espanya, cau a nostres plantes, als nostres peus. Aquest Pi de Formentor és la voluntat renovada de llibertat i després de llegir-lo, després d’estudiar-lo, després d’escoltar-lo tantes vegades com calgui (Maria del Mar, naturalment), després de tot això, quedarà fixat per sempre més dins la nostra ment i el nostre cor i serà un dels regals més importants que haurem rebut en aquesta etapa constant de formació que és la vida. Hi havia ex-alumnes, per cert, enmig de la munió que aquest dematí ha fet costat a l’alcaldessa citada a declarar a la Fiscalia de Mataró. Ex-alumnes de ja fa anys i l’orgull no dissimulat de sentir-los recitar porcions del gegant guerrer de la nostra primavera vitalista de la fulla verda. Oh, vida! Oh, noble sort!

2 thoughts on “Lluitar constant i vèncer

  1. Gràcies!, gràcies, certament, per recordar allò que tan sovint s’esvaneix i oblidem, com si no existís (ofegada pel soroll): la força de la paraula i l’energia que transmet. I, “El pi de Formentor” és la bellesa en tots els ordres. Si la paraula canvia el nostre estat d’ànim també pot canviar el món (és sempre necessari recordar-ho).
    La literatura, miraculosament, l’he vist avui ben present en un acte polític pel Sí (s’han dit poemes de G. Lorca -la tètrica guardia civil-, Maragall, Martí i Pol (3) -dos de cantats lluminosament per la Gemma Humet-, Dámaso Alonso, i un d’extraordinari de Jaume Comas, el presentador de l’acte. Quina diferència no hi ha hagut en relació al fet que el míting hagués estat nu i cru! Els missatges quedaven ben amorosits i emmarcats. Un bon presagi. Tant de bo tot continuï així, tenint ben present aquest fet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s