Pàgina d'inici » Dietari » Ridículs i odiosos

Ridículs i odiosos

La llei hi és perquè es compleixi. Excepte, esclar, quan no s’ajusta a la voluntat de qui s’hi veu sotmès i no pas protegit ni reconegut. No m’hi reconec, en la llei espanyola. I no és pas d’ara. Sóc dels qui ve de lluny i de sempre. Ara mateix Espanya acaba d’intervenir el cos de Mossos d’Esquadra. Sotmesos i subjugats. És així com Espanya ens vol. Però recordeu, escriví Voltaire a Mme. du Deffand el 12 de setembre 1760, que sóc d’un partit (país), d’un partit (país) perseguit, que tot i la persecució que pateix ha aconseguit finalment obtenir el més gros dels avantatges que es pot aconseguir enfront dels enemics que res no et reconeixen -ser més ric i més civilitzat i, segurament, també més instruït- i que l’única seva pretensió és servir-se de tu i aprofitar-se’n: el de fer que se t’apareguin com més va més ridículs i més odiosos. Al mateix temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s