Pàgina d'inici » Dietari » Encendre el llum

Encendre el llum

Com que, després de tot el brogit i de tota la cridòria i de tots els càntics -a 10 dies encara per a l’1-O-, el que veig que em convé és aquell poc de silenci imprescindible, em poso a llegir que són quarts de sis de la tarda. Entra prou claror per la finestra. Contes de W.F. Harwey. M’absorbeixen del tot les petites històries que componen el llibre. Per exemple aquesta, Calda d’Agost, en què un pintor de no gaire èxit surt al carrer després d’haver dibuixat una figura humana que no havia vist mai, però que havia somniat mentre se’l jutjava per assassinat. Surt al carrer i, sense saber ben bé per què, s’endú el dibuix enrotllat a la butxaca. Fa molta calor. Camina i camina fins que arriba just davant d’un portal on hi ha una mena de pati i un rètol amb la llegenda Atkinson. Monuments fúnebres. Treballs en marbre. Anglès i italià, i hi veu, d’esquena, un escultor de làpides, gras, molt gras, gruixut fins i tot, amb qui comença un diàleg ben amable. Amable, però sorprenent i torbador. L’escultor de làpides és l’home que el pintor havia dibuixat i del qual duia el retrat a la butxaca. Conversa amable i distesa, ja dic, fins que l’escultor li diu que just ara dóna per acabada la feina que estava enllestint. És una làpida amb la inscripció IN MEMORIAM  James Clarence Withencroft. Nat el 8-1-1860. Mort inesperadament el 20-8-19… A la meitat de la vida som a la mort. I glaç a les venes del pintor. El nom inscrit a la làpida és el seu. La data de naixement és la seva i la data de la mort és justament la del dia d’avui. I bé, no es tracta pas ara d’explicar-ne el desenllaç, que en tot cas és un desenllaç que té a veure amb el tema de les premonicions i dels atzars. El que volia dir és que aquesta tarda m’ha tornat a passar allò que tantes altres vegades ja m’havia passat. Et poses a llegir quan la tarda ja comença a caure, vas llegint, no t’adones que la claror va minvant i, de sobte, només que facis el més petit instant de pausa, veus que la claror s’ha definitivament acabat. És totalment fosc i en tornar la vista al llibre ja no t’hi veus, la pàgina ja no té sentit. I sempre penses que això és com el final d’una vida. Naturalment, aquest pensament dura només un instant, perquè el que fas és, senzillament, encendre el llum i continuar llegint. Potser d’aquí menys d’una hora ja no existiràs. Silenci.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s