Pàgina d'inici » Dietari » La primera i més decisiva elecció moral

La primera i més decisiva elecció moral

Boira. És ben bé que com més anem menys valem. Les ressaques ho endarrereixen tot. Trigues molt més a reprendre el pols del món i sembla que es faci de dia molt més tard. No he estat mai gaire aventurer i no he tingut tampoc mai gaire tirada per allò que se’n diuen llibres d’aventures. N’he llegit alguns, sobretot dels de cavalleries, però no puc dir que siguin els que més m’han entusiasmat. Tot i així, sempre que em demanen quin destacaria, quin trobo imprescindible, sempre dic el mateix. “L’Illa del Tresor”. Perquè com a narració és la més pura que conec, pel seu vessant profundament èpic i iniciàtic, les ombres de la violència i de tot el que és macabre barrejat de manera incomparable amb l’audàcia victoriosa, el perfum de l’aventura marinera, que probablement és l’aventura més perfecta, més absoluta, i també perquè explica la primera i decisiva elecció moral. Impecable sobrietat de l’estil, el ritme narratiu que sembla resumir l’íntima perfecció de l’art de narrar, el disseny dels personatges, la sàvia complexitat d’una intriga que en el fons és, però, extremament simple. En relació a “L’Illa del Tresor”, tothom parla sempre d’aquesta figura fabulosa que és John Silver el Llarg, i d’acord que la seva figura i la seva trajectòria representen un clàssic de la literatura d’aventures. Però a mi encara m’agrada més Jim Hawkins. Tot gira al seu voltant. És la seva mirada justament la que engrandeix la figura del pirata i li atorga tot el seu enigma. Decidir, i escollir, entre el bé i el mal, que queden sempre tan difuminats en aquesta història fantàstica. Ell, adolescent, aprèn el rostre demoníac de l’audàcia. I és Silver qui l’hi ensenya. M’estimo més aquest llibre, al qual torno sempre de tant en tant, que no pas un altre dels més grandiosos. L’elecció no és fàcil, perquè aquest altre que dic és “Moby Dick”, Ismael i el capità Ahab. Em quedo sempre, però, amb l’ambigüitat i la boira de “L’Illa del Tresor” i la grandesa del seu autor, R.L. Stevenson. I, com que és molt millor llegir el llibre que no pas comentar-lo, és per això mateix que ho deixo aquí, per això i perquè ja s’ha fet de dia i ho veig ja tot una mica més clar i em sembla que ens en sortirem. Som a la banda del bé, a la dels bons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s