Pàgina d'inici » Dietari » Ofrenes florals

Ofrenes florals

Passem-nos-ho bé. Més val. Ja sé, per exemple, que fa una partida d’anys que no compareixen els falangistes a fer els seus jocs florals per devers el monument. Supòs que són tots morts, a l’hora d’ara. Però no trobaria gens estrany que, aprofitant els seixanta anys del desembarcament d’en Bayo, ressuscitassen una mica i venguessen a fer les ofrenes florals que temps enrere ens marcaven els finals d’estiu. Científicament, no vull dir que una grapada de mòmies vestides de blau no tenguessen el seu interès. Però, a la pràctica, els qui tenim al·lots petits ho tendríem fatal per aconseguir que s’adormissen, el vespre.  –José Antonio, !presente! Franco, !presente! Arriba Es…¿per què no alces es braç, tu, rotget separatista?  -És que m’ha caigut, camarada. No és culpa meva. ¿A tu, que mai no te cau res?…

Fragment de Vull una Estàtua Eqüestre, les Cròniques (1990-2001) de Gabriel Galmés que ja fa 16 anys que ens deixà quan no en tenia ni 40. Llegir serveix per passar-s’ho bé, deia. Hi ha d’altres coses que serveixen també per passar-nos-bé, segur. Però llegir n’és una de les més profundes. Directe a l’ésser que som, la paraula. Recordo ara El Rei de la Casa, La Vida Perdurable o El Rei de la Selva. N’hi ha encara algun altre, com per exemple L’Àlbum Galmés que Quaderns Crema publicà el 2002 just un any després de la seva mort. Passem-nos-bé, deia. Igual que Salter uns quants més tard. James Salter. Llegeixo pel plaer de la lectura. No pas per obligació. No tinc ja l’obligació de llegir res més i tampoc no m’hi sento obligat. És cert que hi ha llibres que m’agradaria llegir abans de morir-me. Sé, però, que no podré i que em serà impossible. Són massa. Tots els anomenats clàssics que em falten, la correspondència sencera de Nietzsche, els llibres de Bellow que encara no he llegit, tantes i tantes coses, ofrenes florals, que no acabaríem mai. No hi haurà prou temps i no per aquesta raó l’anhel disminueix i em veig llegint fins als últims instants de vida exactament igual que aquell Edmund Wilson que estudiava hebreu amb ampolles d’oxigen als peus del llit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s