Aquell criat

Aquell criat de la novena faula de Juan Benet (1927-1993) que, en un estat de profund astorament, arribà a migdia a casa del seu amo, un comerciant d’aquells tan rics, i que amb aquestes paraules que vénen a continuació li explicà el tràngol pel qual acabava de passar: -Senyor, aquest dematí mentre em passejava pel mercat de teles per comprar-me un sudari nou, de sobte m’he topat amb la mort i aleshores l’única cosa que ella ha fet ha estat preguntar-me per vós. M’ha demanat també si a la tarda teniu el costum de ser a casa ja que d’aquí no gaire us pensa fer una visita. He pensat, senyor, si no seria millor que ho abandonéssim tot i fugíssim d’aquí per tal que no us pugui trobar en el moment que li passi pel cap…-No, home, no. No tinguis por. Si te la tornes a trobar, el que has de fer és dir-li que sempre sóc a casa a última hora de la tarda i que sempre serà per a mi un plaer dels més grossos rebre-la i atendre-la tal com correspon a tota dama d’un tan alt llinatge. I així mateix ho féu el criat el qual després, en tornar a la casa, explicà que el que li havia dit la mort era que mai aconsegueix visitar ningú més d’una vegada i que, pel fet de ser, la vostra invitació, una cosa tan poc comuna, pensa aprofitar-la tan aviat com li serà possible i que tingui en compte que hi ha molta llegenda en tot allò que s’explica d’ella. -Molt bé, féu el senyor. Goso afirmar que, ara que l’he convidada, no vindrà mai en aquesta casa si no és que qualsevol de nosaltres dos perdi l’aplom i la serenitat i es deixi arrossegar i enredar per alguna de les seves hàbils i astutes estratègies. Però heus aquí que aquella mateixa tarda, la Mort -amb aquell tarannà seu tan aparentment amistós i desenfadat-, i tot aprofitant una estona d’oci, es presentà a cal comerciant per tal de testimoniar-li el seu afecte i gaudir de la seva conversa i de la seva companyia. I el que passà fou que el criat, en obrir la porta i veure-la allí davant palplantada, s’espantà tant que, pensant que no es tractava sinó d’una trampa o engany (el fantàstic añagaza castellà) pactada entre la dama i l’amo, cec d’ira es precipità vers la cambra on el comerciant descansava i, sense ni tan sols anunciar-li la visita, l’apunyalà fins a llevar-li la vida i fugí, després, a través de la porta de l’altra banda. I, esclar, la Mort aleshores estranyada del silenci de la casa i veient la poca atenció que suscitava en aquell home que ni tan sols la invitava a entrar, s’arribà fins a la cambra del comerciant i, en veure el cos inert damunt d’aquell bassiol de sang, no pogué reprimir el gest de sorpresa que, però, de seguida quedà subsumit en aquell seu pensament habitual i resignat: -En fi, com sempre. Un altre cop serà …