Pàgina d'inici » Dietari » Aquella regla de Gargantua

Aquella regla de Gargantua

No val la pena, ja, ni enfadar-se ni enfurismar-se pels retalls i escamoteigs d’imatges de TVE i encara menys per la mala folla de gent com aquest ©Peridis miserable d’El País. No, no val la pena. Deixa’ls fer. Tot va quedant definitivament més clar que l’aigua. Perquè les persones lliures, ben nascudes, ben educades, freqüentadores de bones companyies, tenen, per naturalesa, un instint i un estímul que sempre les empenyen cap als actes virtuosos i les allunyen del vici, i d’això en diuen honor. Aquestes persones, si són abatudes i constretes a conseqüència d’una subjecció i una opressió indesitjades, es desvien aleshores de la noble disposició gràcies a la qual s’inclinaven de manera del tot resolta envers la virtut, a fi de desfer i trencar aquest jou de servitud, senzillament perquè és sempre que ens atrauen les coses prohibides per una Llei que no és la nostra i també perquè desitgem de tot cor allò que (aquesta Llei) ens refusa. Aquella regla de Gargantua, sí. Aquella única clàusula, Fes el que Vulguis. Enyor d’aquell temps que tan noblement eren educats i instruïts que no hi havia, entre tots, ningú que no fos capaç de llegir, escriure, cantar, tocar instruments harmoniosos, parlar cinc o sis idiomes i en tots fer composicions tant en vers com en prosa. Hom no ha vist mai, d’altra banda, uns cavallers més valents, més galants, més hàbils a peu i a cavall, més destres empunyant tota mena d’armes, que els que allí hi havia, ni hom ha vist dames més netes i polides, més bufones, menys avorrides, més expertes amb la mà, amb l’agulla, en qualsevol feina femenina honesta i lliure, que les que allí hi havia. Model de Gargantua. És a dir que no, la vida no era regida per lleis, estatuts o regles estranyes i forasteres -no calia-, sinó per la voluntat i el lliure arbitri propis de ser i de fer segons els moments diversos de cada dia. Llevar-te quan et vingui de gust, beure, menjar, treballar, dormir, tenir-ne sempre ganes; no sentir-te vigilat, que no et desperti ningú i que tampoc ningú no t’obligui a beure, ni a menjar, ni a fer res de res. Fes el que vulguis, però, això sí, fes-ho! I no siguis com Peridis, per l’amor de Déu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s