L’era de les pantalles

Fa 7 anys ja d’aquestes paraules de Philip Roth: Els lectors de novel·les, els lectors dels grans llibres, es reduiran de manera molt notable els pròxims 25 anys. Talment com si una epidèmia els anés liquidant. La lectura caurà en picat i llegir novel·les, llegir els grans llibres es convertirà en una mena de culte minoritari, una cosa semblant a una secta distingida. La concentració necessària per llegir una bona novel·la es dóna en unes circumstàncies determinades que no són les de la vida d’avui perquè avui vivim l’era dels artefactes electrònics. Les pantalles dels e-book, per exemple, permetran moltes altres opcions que les de descarregar-se una novel·la. I aquestes altres opcions seran més espectaculars. Som a l’era de les pantalles.

I també d’aquestes altres: només em sento jove quan escric i coquetejar amb un home gran, gairebé provecte, pot ser també una forma perfecta d’humiliar-lo. Poc o molt, és això el que passa a La Humiliació, (The Humbling, 2009). L’amor i la luxúria són coses tan meravelloses com perilloses perquè la seva naturalesa és obsessiva i restrictiva en aquest llarg viatge cap a la nit en què, a poc a poc, vas sentint-te desposseït de tot allò que dóna solidesa a les persones, és a dir, el talent, l’amor, el sexe, l’esperança, l’energia, la reputació. Ara, això sí, continua essent del tot cert que la vellesa no està feta per als covards.