Zahra

Dematí de missa concelebrada a l'altar major de la catedral de Còrdova. Aquest és un grup de missa diària, veritable i espléndida excepció en aquest món del turisme. Després, Madinat al-Zahra, el complex de ruïnes (1.518 km que fa tot el conjunt arqueològic, i les 112 ha, d'intramurs!) del que fou tot un luxe i tot un esplendor, a banda d'una demostració de poder, que Abderramàn III va fer contruir a partir del 936. Encarinyat, diuen, de la seva favorita, Zahra precisament. Bé, passats 80 anys no en quedà res, tot fet malbé, arrasat i incendiat pels berbers exactament el 1013. De manera que, a banda del video-documental de rigor (12 minuts), grandiós mèrit de la informàtica i dels qui en saben, el que ara hi ha més o menys restaurat no arriba ni al 10% de tota l'extensió primerenca. És a dir, que a penes res. Això sí, la sensació que transmet de domini del paisatge i de l'entorn és absoluta. En devien saber molt. Avui és terreny per a especialistes i per a arqueòlegs i per a amants de la història. No pas per a turistes. Què els expliques, als turistes, ara que som acabats, per cert, d'arribar a Sevilla i a 46 graus centígrads de temperatura.