Netedat i endreça

Còrdova. Jueus, cristians, musulmans. La meravella de la Mesquita-Catedral i Maimònides, jueu universal, metge i filòsof, la sinagoga, la facultat de Filosofia i Lletres (cosa del passat com gairebé tot), la plaça de la Corredera i la del Potro, el Palau de Viana i el Cristo de los Faroles. El Gudalquivir i el Pont Romà. Coses de la vida, a banda i banda. I no pas com les coses somiades que tenen només la banda d’aquí, la del davant, i que no se’ls pot veure mai l’altra banda, no es pot girar al seu voltant. Vull dir que les coses del somni només tenen la banda que veiem, una sola cara, segurament igual que les ànimes nostres, per dir-ho d’alguna manera. I no, Còrdova no és una ciutat somiada. Còrdova és de veritat que hi és. Igual que la netedat esplèndida de tots els seus racons i raconets. Tot la mar de ben endreçat.