Coses vistes que valen la pena

De tot el conjunt del Monestir de Santa Maria de Huerta, que aquesta tarda he vist per primera vegada, el que més m’ha deixat parat d’admiració ha estat el Refectori, altrament dit Refetor, una sala de 35 metres de llarg, sens dubte obra mestra de l’arquitectura gòtica del XIII. Amplitud de proporcions, la claror que hi penetra a través de totes les finestres. Però sobretot, sobretot, la meravella de rosassa que hi ha al mur de la banda sud. Aquesta sala, a més, apareix coberta a través d’una volta sexpartida de 15 m. d’altura. També l’anomenada trona del lector, esmento, a la qual es pot accedir mitjançant una escala excavada al mur i feta d’arquets sostinguts de petites columnes. Aquest refectori, doncs. Però també el Claustre dels Cavallers, la Sala dels Conversos (o Convertits). I el retaule barroc impressionant. Naturalment molta cosa apareix com a restaurada pels del Císter un cop ocuparen novament el monestir a partir de 1930 després d’haver estar abandonat pràcticament just un segle abans.