Pàgina d'inici » Dietari » Opinions fermes

Opinions fermes

Tota opinió és una grolleria. Fins i tot quan no és sincera. Però és que, a més a més, tota sinceritat és una intolerància (t’ho dic del tot sincerament). No hi ha liberals sincers. D’altra banda, no hi ha liberals. (Home! La veritat és que m’ho acabo de creure, però coses com aquesta afirmà Pessoa (1888-1935) en aquest petit, però immens i excels, volum que es diu AutoBiografies, 128 pàgines sense comptar les dedicades a notes diverses, i que publicà aquí entre nosaltres Angle Ed. (El Far) el maig del 2008 segons traducció de Víctor Martínez-Gil i amb introducció i selecció a càrrec de Richard Zenith). I just a continuació aquesta mena de 7 consells, per no dir-ne manaments o potser fins i tot sagraments: 1r.- No tinguis opinions fermes, ni creguis excessivament en el valor de les teves opinions. 3r.- No jutgis ningú, perquè no en veus els motius, sinó només els actes. 4rt.- Espera’t el millor i prepara’t per al pitjor. 5è.- No matis ni destrueixis perquè, com que no saps què és la vida, excepte que és un misteri, no saps què fas matant o destruint, ni quines forces desencadenes sobre tu mateix si destrueixis o mates. 6è.- No vulguis reformar res perquè, com que no sabem quines lleis obeeixen les coses, no sabem tampoc si les lleis naturals hi estan d’acord, o amb la justícia o, almenys, amb la nostra idea de justícia.  7è.- Fes per manera d’actuar com els altres i de pensar diferentment d’ells. No creguis que hi ha relació entre pensar i actuar. Hi ha oposició. Els més grans homes d’acció han estat perfectes animals pel que fa a la intel·ligència. Els més agosarats pensadors han estat incapaços de cap gest agosarat ni de fer cap passa fora del camí.

I sí, esclar, falta el 2n, ja ho sé. Heu-se’l aquí: Sigues tolerant, perquè no tens la certesa de res. (Home, Fernado, francament, la veritat és que això ja no ho sé o, més ben dit, sí que ho sé, i per cert amb tota certesa perquè, davant de segons quines coses, com més va més intolerant em torno).

4 thoughts on “Opinions fermes

  1. Les primeres afirmacions són d’una lucidesa extrema (i les altres també), oimés si tenim en compte, a hores d’ara, els tribunals mentals del “políticament correcte”, que, segons Raymond Bradbury -no pas Truffaut- ens podia portar directament (ja hi hem arribat!) a Fahreneith 451. No calen censors: tot ho volem tan polit i tan pulcre que ens ho fem nosaltres sols a base de capolar el llenguatge i, consegüentment, l’horitzó mental (conformat per la por de no agradar, d’ésser titllats de “reaccionaris”).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s