Pàgina d'inici » Dietari » La memòria del lector maliciós

La memòria del lector maliciós

Un llibre que t’agradi, una llibreta, un llapis i una ploma de tinta blava. Aquests estris. El llapis per subratllar i anotar als marges de les pàgines del llibre i la ploma per escriure a la llibreta tot allò que et sembla que t’ha de servir de recordatori. Coses fixades al paper i, si pot ser, també a la memòria. Més de 40 anys, hores d’ara, prenent notes després d’aquell primer detonant que fou Hermann Hesse, encara no sé ben bé per què. Coses que m’he anat fent meves sense cap altra pretensió que no hagi estat la del plaer i la música de les paraules. Perquè, després, escriure és tota una altra qüestió. Escriure, vull dir, sense cap afany de transcendència, tan sols aquest vici. Hi ha, per cert, en aquest sentit, en el sentit de tots aquells que sí que pretenen notorietat, audiència i com més lectors millor, l’anotació de Flaiano, regla general, que diu que, quan escriguis un article, un relat, un text qualsevol, el que has de fer és deixar passar com a mínim un parell de dies abans de donar-lo per enllestit i definitiu (al capdavall, ¿què hi ha, de definitiu, a la vida?) i d’enviar-lo a qui sigui que l’hagis d’enviar. Un parell de dies. Recorda que no hi ha res que et desmoralitzi més i que més et llevi el suposat plaer d’escriure que el fet de veure impresa, a nom teu, una cosa inexacta i imprecisa. Un poc més de paciència, doncs, és el que et cal; i cap pressa. Només així aconseguiràs plasmar més bé i de manera més exacta i precisa tot allò que pretens expressar i fer que com a mínim resulti llegible. Recorda, i tu ho saps de sobres, que un relat dolent, un de sol, n’anul·la deu de bons i que la memòria del lector maliciós (hi ha lectors maliciosos, sí!) és més forta davant d’exercicis mediocres, o directament dolents, que no pas davant dels bons. Aquests li semblen indispensables, però no per aquesta raó reconeix més mèrit a qui els ha escrit. Els altres, aquests que et dic fets amb pressa i poca paciència, i que per tant no passen de mediocres, no fan sinó satisfer la seva (la d’aquests lectors maliciosos) necessitat de destrucció.

I alerta amb els negocis de totes aquestes empreses multinacionals que tot ho controlen. Món de sàdics i masoquistes. Ben bé com si l’única cosa que haguessis de fer fos decidir de quin dels dos bàndols formes part.

6 thoughts on “La memòria del lector maliciós

  1. Aquest bloc és un oasi de bon pensament, reflexió, cultura, bon gust i humanitat. Em considero d’esquerres, però, amb el temps, m’he adonat que els escriptors que més m’emocionen i m’enriqueixen són de drets o liberals. Prefereixo un món amb persones civilitzades com el senyor Colomer abans que amb assilvestrats estil Coscubiela i Rabell. Ho tinc clar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s