Lliure albir

Massa subjugat a la pantalla aquests dies. Com si no hi hagués vida més enllà. Precisament veig que en parla el filòsof Éric Sadin, que està convençut que allò que coneixem amb el nom de lliure albir corre el risc de desplomar-se a causa de la molt més que eficaç intel·ligència artificial i de la seva manifesta voluntat de conquerir la manera nostra de comportar-nos. I el perill, per tant, que a poc a poc vagi desapareixent aquella humana manera de ser basada en la capacitat de definir-nos de manera lliure i d’actuar amb responsabilitat. Som, segons ell, en aquesta deriva. I segurament té raó. Ara bé, no ens hauríem pas de confondre. El que entenem per lliure albir no és pas el mateix que la llibertat. Lliure albir és la facultat de la voluntat per decidir de manera lliure, lliurement. La llibertat és sempre orientada al bé i, per tant, primer ha d’haver sabut de manera nítida distingir el bé del mal. En el mal no hi ha possibilitat de llibertat, només n’hi ha d’esclavitud. El lliure albir, en canvi, és més basat en la voluntat, en la capacitat de decidir independentment de la cosa elegida. La indiferència, per exemple. L’home és lliure segons l’ús bo o dolent que faci del lliure albir (Sant Agustí). Una qüestió de la voluntat. Voluntat que és justament el que apareix ara amenaçada per aquesta intel·ligència artificial de tants i tants de ginys que ens la sotmeten, que és exactament del que parla Sadin. Uff, quin rotllo avui. Plego. Em sento massa sotmès.