Pàgina d'inici » Dietari » Societat trastornada

Societat trastornada

Grups de mestres i de professors que com cada mes de juliol s’apunten i assisteixen a cursos de formació diversa. Fins fa no gaire del que es tractava era d’ampliar coneixements de la matèria de què cadascú era especialista. Ara ja no. Tot s’ha anat tornant integral i ja tant és que siguis professor de Geografia i Història (perdó, de Socials!), o de Matemàtiques, o de Català o d’Anglès o del que sigui. Tant és. Ara del que es tracta és d’aprendre a fer com de metge a les aules. I així el que és més bàsic i important és inscriure’s a 5 o 6 sessions, 15 o 20 hores en total, per tal  d’aprendre a tractar els TDA (H), és a dir, els trastorns de dèficit d’atenció, amb o sense hiperactivitat. O els TEA, els trastorns de l’espectre autista, també anomenat d’Asperger.  O també els TANV, trastorns de l’aprenentatge no verbal. Mira si n’hi ha, de trastorns, a les aules del país. I la veritat és que no ens ha pas d’estranyar. No ens ha d’estranyar gens sobretot si tenim en compte que a la sessió d’ahir mateix sobre els TDA la professora que imparteix el curs s’hi presentà amb el gosset. ¿Oi que no us molesta?, es veu que va dir tota somrient. És molt bon gos, ja ho veureu, afegí. I, efectivament, mentre ella, amb tot d’exemples, anava explicant la manera de tractar els dèficits d’atenció, el pobre ca no parava de moure’s per entremig de les cames dels que intentaven atendre les paraules de la professora. Fins que en un moment determinat es posà a bordar, literalment a bordar. La sorpresa més grossa va ser, però, la reacció de la seva mestressa: ¿Ho veieu?, ens acaba d’indicar que ha arribat l’hora de la pausa.

És a dir, que com vols que no hi hagi trastorns amb fets com aquest, que de veritat que no té res de fictici, i més encara si tenim en compte la gràcia que la presència del gosset va fer a la immensa majoria dels assistents! Segurament és ja la societat la que està del tot trastornada i sense medecines que puguin guarir tant de desgavell.

4 thoughts on “Societat trastornada

  1. El pitjor d’aquesta història és que em sorprén.
    “Com que a mi m’està bé, els altres no han de protestar” és una mena de màxima molt estesa.
    I paro.

  2. Per a llogar-hi cadires!
    Després ve la segona part: el veredicte del psicòleg, psicoterapeuta o qui sigui que tingui autoritat per dir el què. Al meu centre qui té quartos té diagnòstic (i és obligació nostra adaptar-li l’examen, donar-li més temps, no tenir-hi en compte les faltes d’ortografia, fer-hi una programació especial…), ara bé, un altre nen, amb els mateixos símptomes (o més aguditzats) però sense dictamen… a fer el que fa tothom, que per altra banda és el que ha de fer i deixar-se de romanços.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s