Austerlitz

Exactament igual, o gairebé, que aquell personatge d’Austerlitz, llibre imprescindible de W.G.Sebald, i que li serveix també de títol. Jacques Austerlitz, a qui, quan era un nen encara, li robaren la pàtria, l’idioma i el nom, i des d’aleshores ja no pogué sentir-se a casa seva enlloc del món. I tot pel fet de ser jueu. De ben petits, també a nosaltres ens passà la mateixa cosa. Però no pas pel fet de ser jueus sinó pel fet de ser catalans. I els qui de cap manera no poden entendre-ho ni admetre-ho és, senzillament, perquè mai no s’hi han trobat i ni tan sols s’ho poden imaginar. Mai. I potser sí, que sense memòria seríem més feliços. Però aleshores l’oblit no seria sinó l’exacte sinònim de l’extinció. I és que és ben bé així, ni més ni menys, com voldrien veure’ns: extingits.