Pàgina d'inici » Dietari » Amb llavis de granit

Amb llavis de granit

Presentada, aquest 4 de juliol tan simbòlic i significatiu, la Llei del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. Pas endavant, un més, i aquesta vegada d’un ordre jeràrquic superior a tota la resta de normes que ara mateix tenim. L’amenaça unionista, naturalment, no s’ha fet esperar. Tot són amenaces i res més que amenaces. De més inhabilitacions, se suposa, i fins i tot de suspensió d’una autonomia tota plena d’engrunes i que la majoria -sí, la majoria- ja no volem ni ens interessa de cap manera.

Aquells que ens han precedit i a qui tot ho devem. Tanatori i cerimònia funerària, ahir mateix. Condol. Se n’ha anat la mare d’una bona amiga i també col·lega, la Míriam. Llei de vida, d’acord, que no estalvia, però, el dolor més profund. Les mares, sí, un cop més. I aquesta vegada amb un poema que temps enrere la mare que diem mostrà a la filla i que ara, ella, ha volgut trametre a tots els qui assistírem al comiat d’ahir, tan ple d’emoció. “Si no em trobés viva / quan arribi el pit-roig, amb corbatí / vermell, deu-li una engruna / de pa, i penseu en mi.     Si no us dono les gràcies / perquè ja m’he adormit, / heu de saber que ho provo, / amb llavis de granit.” (Si no em trobés viva. Emily Dickinson, segons traducció de Marià Manent). Les mares, sí, un cop més. Tot, els ho devem. Tot. I el seu exemple.

One thought on “Amb llavis de granit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s