Pàgina d'inici » Dietari » Si hom fos un indi

Si hom fos un indi

Jurats de premis literaris que decideixen coses que apareixen com a provocadores i que segurament ho són. I bé, sempre hi ha qui cau al parany i, en lloc de riure, s’ofèn i s’enfada. Pitjor per a ell. Moltes vegades el silenci és la resposta més bona, i també la més intel·ligent. El Crexells, però no només el Crexells. El món dels cenacles, enveges i misèries i interessos. Me’n ric i per això mateix decreto guanyador aquest llibre i no pas cap altre. Ironia de la bona. No val la pena perdre-hi el temps i m’és del tot igual el que en pensis. Recorda Kafka, aquest precís article, però també aquell seu desig de convertir-se en indi, d’esdevenir un indi. Kafka i els horrors que s’anaven gestant en aquella seva època de principis del XX, ara precisament fa un segle. Feixisme, violència, totalitarisme, racisme, genocidi, explotació, deshumanització, burocratització. El perill de totes aquestes coses, i totes d’alguna manera conjurades contra ell mateix. Tot tal com era i tal com acabaria essent. Ridícul i tragèdia de la condició humana i ell, tanmateix, va ser capaç de riure-se’n, ell, que era a l’ull de tots els huracans, l’Alemanya pre-nazi essent ell jueu, aquesta condició que, si no s’hagués mort de tuberculosi, li hauria procurat la mateixa fi que la de les seves germanes, la cambra de gas. Mentrestant, doncs, es tractava de sortir disparat d’aquella situació com l’indi que potser sempre va voler ser, és a dir, galopant a lloms d’aquell cavall que en plena cursa aniria esvanint-se fins a deixar-lo, aleshores, en plena llibertat. “Si hom fos un indi, sempre a punt, i sobre el cavall galopant, vinclant-se en l’aire, sempre vibrant damunt el terra retrunyent, fins que pogués deixar anar els esperons, car ja no n’hi hauria, d’esperons, fins que pogués llençar les regnes, car ja no n’hi hauria tampoc, de regnes, i amb prou penes veiés davant seu tot el camp com una prada segada arran, ja sense cap ni coll de cavall.” (Versió de Josep Murgades). Sí, home, sí. Que visqui la llibertat i que visqui el bon humor. Malgrat tot. I no t’enfadis tant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s