Pàgina d'inici » Dietari » Ells també ho fan

Ells també ho fan

Les Tribulacions del Col·legial Törless. Robert Musil, 1906. Àustria i Hongria, aquell Imperi. Kakania (Kaiserlich und Königlich, imperial i reial, un emperador a Viena que al mateix temps era rei a Budapest). Tenia 26 anys, Musil, quan va escriure aquesta que es pot considerar l’autobiografia de la seva joventut. Un adéu retrospectiu a l’adolescència. I també l’adéu a tot un món que ja ningú no tornaria a viure, aquell espai específic de la cultura austríaca ja condemnada a mort. Els mals que corroïen la societat, les amenaçadores forces irracionals que s’anaven covant al dessota d’una aparent i àulica respectabilitat. Llum espectral, la d’aquells personatges, premonició de tots els mals incubats en aquella Europa de principis del XX. Tan sols a unes dècades de l’esclat de les dues guerres. Musil, que era de Klagenfurt,  hi escrivia, a Viena, en aquella època de principis de segle. Hitler, el vagabund, hi pintava. Les millors i les pitjors idees. Tot acabaria esclatant. I el cas és que els fets narrats en aquest llibre fonamental són, de fet, la mar de senzills. El noi, Törless, és conduït pels seus pares a una escola militar, opressiva, on representa que es forma l’elit de l’Imperi Austrohongarès. I, al cap de poc, un robatori, un xantatge, un petit i lamentable incident d’iniciació homosexual entre alumnes i l’escàndol que esclata. I el descobriment de les dualitats. D’una banda, la vida lluminosa i transparent de la família; de l’altra, l’experiència vergonyosa però atractiva de les relacions fosques i degradants entre els alumnes, i tot amb aquell secret temor que alimenta l’adolescent en relació als seus pares. Aquell conegut i reconegut “ells també ho fan“. La claror quotidiana i les foscors de l’ànima. Les ciències exactes i els ambigus sentiments morals. Els esdeveniments exteriors a la llum del sol i aquell secret ombrívol del jo més íntim. La noblesa de la ment, podríem dir, i la materialitat gairebé animal del cos. Tribulacions i tribulacions. Grandiosa metàfora de la formació històrica dels totalitarismes del segle passat i no sé si, encara, d’aquest mateix que vivim. I la nostàlgia immensa de tot aquell temps passat, quan érem petits encara i els pares o les mares ens venien a buscar a col·legi: “Què vols, fill?” – “No res, mamà, solament pensava.” I aleshores Törless absorbí l’olor suau i perfumada que desprenia el gipó de la seva mare. Punt final. És a dir, que no estaria gens malament de tornar-hi, a Musil i a les tribulacions d’aquell col·legial, tota una lliçó. 249 pàgines de l’edició de Proa (1980) amb pròleg del professor Jordi Llovet inclòs. Ells també ho fan.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s