Pàgina d'inici » Dietari » Imbècil moral

Imbècil moral

Quines coses! Fins fa pràcticament dos o tres dies no havia sentit mai l’expressió imbècil moral. Va ser aquest dijous passat, mentre dinàvem a l’institut amb antics col·legues, i ara amics, que de manera tan gentil m’hi convidaren, que la vaig sentir per primera vegada. I va ser el professor de Clàssiques (Grec i Llatí), que per cert ja no ensenya Clàssiques perquè pel que es veu, de Clàssiques, ja no se n’ensenyen i ara ha d’explicar aquestes coses que se’n diuen Socials -la Història i la Geografia de tota la vida- i Ètiques diverses…, va ser ell, dic, que en un moment determinat ens va fer saber com, en una de les últimes classes del curs, havia comentat i explicat als alumnes que tenia davant seu, alumnes de 15 anys, això de ser un imbècil moral, aquest concepte. Ara no recordo a sant de què venia tot plegat, però l’explicació va ser aquesta: que et diguin imbècil moral no és que sigui cap insult i, si de cas, és un diagnòstic sobre la incapacitat que tens de distingir entre el bé i el mal que fa que puguis caure en conductes imprevisibles i socialment perilloses. Tot d’éssers, pràcticament incomptables, que es fan passar pel que no són, incloent-hi els qui, un cop fora dels càrrecs ocupats durant un temps, ministres i tot el que tu vulguis, mantenen encara aquells fums i aquella altivesa tan ridículs. Que et diguin imbècil moral no és cap insult, però es veu que a la primera hora de pati que hi hagué després d’aquella sessió, aquells alumnes no deixaven de dir-se els uns als altres ets un imbècil moral. I després, un cop ja al carrer, la cosa continuà i potser fins i tot a casa seva deuen ara fer servir l’expressió a la mínima que els pares els facin enfadar perquè els han negat un caprici qualsevol. Bé. Imbècil moral. Après. Perquè d’altra banda hi ha Chamfort: No es pot viure en societat després de l’edat de les passions. Aquesta, la societat, només és tolerable en l’època en què hom se serveix del seu estómac per divertir-se i de la seva persona per matar el temps. El temps que és qui acaba matant la persona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s