Pàgina d'inici » Dietari » Imbècil moral

Imbècil moral

Quines coses! Fins fa pràcticament dos o tres dies no havia sentit mai l’expressió imbècil moral. Va ser aquest dijous passat, mentre dinàvem a l’institut amb antics col·legues, i ara amics, que de manera tan gentil m’hi convidaren, que la vaig sentir per primera vegada. I va ser el professor de Clàssiques (Grec i Llatí), que per cert ja no ensenya Clàssiques perquè pel que es veu, de Clàssiques, ja no se n’ensenyen i ara ha d’explicar aquestes coses que se’n diuen Socials -la Història i la Geografia de tota la vida- i Ètiques diverses…, va ser ell, dic, que en un moment determinat ens va fer saber com, en una de les últimes classes del curs, havia comentat i explicat als alumnes que tenia davant seu, alumnes de 15 anys, això de ser un imbècil moral, aquest concepte. Ara no recordo a sant de què venia tot plegat, però l’explicació va ser aquesta: que et diguin imbècil moral no és que sigui cap insult i, si de cas, és un diagnòstic sobre la incapacitat que tens de distingir entre el bé i el mal que fa que puguis caure en conductes imprevisibles i socialment perilloses. Tot d’éssers, pràcticament incomptables, que es fan passar pel que no són, incloent-hi els qui, un cop fora dels càrrecs ocupats durant un temps, ministres i tot el que tu vulguis, mantenen encara aquells fums i aquella altivesa tan ridículs. Que et diguin imbècil moral no és cap insult, però es veu que a la primera hora de pati que hi hagué després d’aquella sessió, aquells alumnes no deixaven de dir-se els uns als altres ets un imbècil moral. I després, un cop ja al carrer, la cosa continuà i potser fins i tot a casa seva deuen ara fer servir l’expressió a la mínima que els pares els facin enfadar perquè els han negat un caprici qualsevol. Bé. Imbècil moral. Après. Perquè d’altra banda hi ha Chamfort: No es pot viure en societat després de l’edat de les passions. Aquesta, la societat, només és tolerable en l’època en què hom se serveix del seu estómac per divertir-se i de la seva persona per matar el temps. El temps que és qui acaba matant la persona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s