Pàgina d'inici » Dietari » El passat del país

El passat del país

La lluita contra l’oblit. Arran de la lectura del número 845 de la revista Ínsula, i de l’article que hi publica el professor i historiador Jordi Canal sobre Josep Pla i els pagesos…, repasso a consciència el prefaci de Retrats de Passaport (volum 17 de l’O.C.). I efectivament: Si no sabem quin aspecte tingueren els nostres avis, quina cara presentaven, com foren, ¿quina idea podem tenir del passat del país? Tot és oblidat, tot són ruïnes…De manera que el gran problema d’un escriptor arrelat en un país és contribuir a la lluita contra l’oblit. L’oblit del que som i d’on venim. I el dret d’autodeterminació que no es reconeix pas a tothom i només poden reclamar-lo els pobles amb una cultura, i una llengua, i una història diferenciades, tal com podem llegir a l’esplèndida entrevista feta al director del Programa d’Estudis Ibèrics de la Universitat de Stanford, Joan Ramon Resina, que publica VilaWeb. Només amb la queixa de regió cansada de pagar no anem enlloc. És el més important i convé no oblidar-ho. Però torno a Pla, ara al volum 8, Els Pagesos, i a l’article de Canal que deia. El pagès, el pagès que cultiva la terra i en viu. El pagès que no serà mai ni un llaurador ni un camperol, sinó una figura humana personal, perfectament individualitzada i distinta. Un pagès és un pagès i res més que un pagès tal com clarament indica aquest mot intraduïble. Res a veure amb cap cosa general o universal -m’horroritza tot allò que es considera universal. Parlo dels pagesos d’aquest país, Catalunya, aquesta classe que té, com a constitució bàsica, el romanisme, el dret romà, el contracte feudal, les guerres camperoles que la ruptura del contracte feudal ocasionà i la lliure contractació que s’instaurà com a reflex de la revolució francesa. És de tot això, del que es tracta. Dels fonaments d’aquest present que vivim. I també de la importància dels notaris -la història, tota ella, és a les notaries-, i d’aquell avançar legal, i no revolucionari, de la propietat. El passat del país. I el viatge que no s’acaba.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s