Pàgina d'inici » Dietari » La forma d’un retret

La forma d’un retret

Lamentable Raimon, ahir a Rubí. Del tot lamentable, tan cregut i pagat d’ell mateix. No m’ho podia creure. Un Premi Nacional de Cultura a qui a l’hora de rebre’l (de mans del President), d’acceptar-lo i d’agrair-lo no se li acut cap altra cosa sinó de retreure al mateix President, però també al vicepresident i, fins i tot, a Rajoy -ja veus- i a aquesta senyora Soraya -que gros!- el fet de no haver assistit a cap dels seus 12 concerts (o recitals) de comiat. No m’ho podia creure i això que estava del tot atent, és a dir, amb tots els cables de l’atenció encesos i amb aquella tendència de la ment quan passa de l’estat inactiu a l’estat actiu en ple funcionament. I no. No em va pas fer la sensació que ho hagués dit de broma ni amb la intenció de fer cap acudit. I així ara, si més no de moment, el que queda del comiat de Raimon pren la forma d’un retret. Un retret fet en públic i, per tant, davant de tothom. No sé ni si dir que és una llàstima.

4 thoughts on “La forma d’un retret

  1. Hi ha dues Catalunyes:
    Lluís LLach es retira amb dos recitals a Verges, i hi assisteix el president Montilla, de pensament polític completament diferent. Al final, Llach i Montilla s’abracen emotivament.
    Raimon es retira amb 12 recitals, i Puigdemont no hi assisteix.
    Ara tria quina Catalunya desitges i no facis tantes giragonses. (Ah, els retrets públics son “davant de tothom”, per definició).
    Per cert, tu t’has jugat mai la feina i la carrera professional, amb exili i possibilitat certa de presó i greu perjudici econòmic per Catalunya i la democràcia?. no?, en Raimon sí, públicament i davant de tothom.

  2. Haven’t-hi com hi ha tants tocs d’atenció possibles pel que fa a la cultura i Raimon solament sap fer una rebequeria del tot indecorosa, per egocèntrica.
    Noteu la diferència amb l’Emma Vilarasau posant el focus en el treball dels traductors, reividicant així un mèrit que tan sovint queda a l’ombra i que els polítics tan poc valoren.
    Raimon ja va fer un discurs penós amb motiu del Premi d’Honor. I el fet que l’estirabot d’ahir el vagi haver de llegir (!) ja denota que aquest home repapieja. En fi, que es foti.
    Molt encertat, senyor Colomer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s