Pàgina d'inici » Dietari » Quina bona olor

Quina bona olor

La força de les olors, escrivia Valéry al seu Quadern 88 anys enrere. Imagina’t la cosa com devia ser. Animalitat en què l’olfacte és el sentit capital. Olfacció, sentit de l’elecció, fer bona olor, fer mala olor, et put l’alè, fil conductor alimentici, sexual, social. Dutxa i desodorant i aquell toc de perfum que ho fa tot encara més amorós i seductor. Seduir, commoure, convèncer. Es tracta d’això. Segurament en tots els ordres de la vida i mentre encara hi siguem. I l’instint, l’instint que és a la memòria allò que el capital és al treball i a tot allò que aportes i produeixes. No pot ser de cap manera que, a l’empresa, li costis més del que hi aportes. La memòria -cos del pensament, avenir del passat- i el record, ahir, del vespre tan esplèndid de Sant Cugat. I vós, ¿qui sou? Se’n digueren de molt i molt grosses. Quina bona olor! Estaria la mar de bé no perdre’n ni l’hàbit ni el costum.

One thought on “Quina bona olor

  1. Penso que l’animalitat en què l’olfacte fóra el sentit capital, topa amb dos impediments de primer ordre: el col·lapse ambiental produït pels motors d’explosió, que es fa notar a bastament avui dia, i encara especialment en indrets com l’Eixample barceloní (i molts d’altres), i l’ús i abús dels anomenats “suavitzants” a l’hora de rentar la roba (amb els llençols amb què ens embolcallem a la nit en primer terme, ja abans de llevar-nos). Són una autèntica pesta, inútil i del tot estèril d’altra banda, que col·labora activament, a voltes amb una gran fortor química, a mantenir embargat el sentit de l’olfacte (fins a l’extrem que hom no n’és conscient).
    També, no cal dir-ho, les colònies ordinàries i els perfums a raig fet, sense oblidar els desodorants -n’hi ha de totalment inodors, no pas gaire populars-, són una veritable plaga…
    A sota de tot, fent xup-xup permanent, està clar que hi ha la manca de cultura en relació al propi cos, que -fet primordial- no hauria de restar mai ofegat per cap mena de perfum.
    En tot cas, com molt bé dieu, la netedat, i, si s’escau -segons la personalitat de cadascú-, un molt lleuger toc ben personal i refinat. Ara, el millor, per a mi, és la netedat estricta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s