Pàgina d'inici » Dietari » A l’exterior de la cova

A l’exterior de la cova

Aquest lluitar constant per les Idees tot i no tenir-ne mai de noves. Dinar al Coro, avui, amb en Josep Quintana. Tot molt bo, però massa soroll, massa ressonància de veus. Com gairebé sempre, de fet. De manera que el cafè l’anem a fer a la Riera i ha estat aleshores que ha sortit l’esment d’aquelles famílies amb pare liberal, fill gran comunista, el més petit feixista, l’oncle capellà, mare monàrquica i filla mantinguda. Tots asseguts a taula. Qualsevol cosa podia passar, em diu, i segurament ja no n’hi deuen haver, de famílies així. No. I sort encara, continua, dels Errors de Flaiano en què llegeixes, per exemple, que l’avorriment i la malenconia t’esperen arreu on decideixis anar per divertir-te, és a dir, per canviar i fer coses diverses. És només el lloc on vivim que no ens fa pensar en la mort, el fracàs i la vellesa que arriba. I el trist invent del turisme, diu, i això que tots dos fem de guia, ell més que no pas jo. Turisme, impuls sexual. Perquè des d’aquest punt de vista, a la que arribem a conèixe’ns bé, encara que només ens ho sembli, el fet de moure’s resulta ja inútil. Total, per què, si no és que es tracti de motius de feina. De manera que no sembla pas que pugui haver-hi salut a l’exterior de la teva cova. Quedem-nos així de quiets, doncs. Però esclar, a la fi s’ha anat fent tard i tots dos tenim coses a fer. Mentre paguem, s’adreça a la noia que fa de caixera i li diu, sense aclarir-ho, que tot va quedant reduït a ben poca cosa.

Després, ja a casa, veig que em renyen i em donen lliçons. Les accepto i resto impertèrrit. L’Aida de Verdi sona ara mateix (2/4 de 7 d’aquesta horabaixa) al canal Classica.

2 thoughts on “A l’exterior de la cova

  1. Ahir vaig quedar garrativat pel comentari que us van escriure. Tan garrativat que no vaig ser capaç de fer cap comentari. Sort que vos sabeu molt més que jo, respondre amb elegància i educació (educació, per cert, que li faltava a la senyora).
    A mi també m’han criticat alguns comentaris que faig als forums. Mai amb raons objectives. Sempre per motius ideològics. Sempre ho he dit (home d’esquerres com em considero), que el pitjor del pitjor és aquesta pseudoprogressia que ens aclapara. Allò que Bloom, amb tan d’encert, anomenava “escola del resentiment”. La senyora que us va renyar, crec que pertany amb tots els honors, a aqueta mena d'”escola”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s