Pàgina d'inici » Dietari » El cognom patern

El cognom patern

No sé què pensar, la veritat, del fet que a partir d’aquest 30 de juny que ve el cognom patern deixi definitivament de tenir preferència. Els pares -se suposa que el pare i la mare- s’hauran prèviament de posar d’acord pel que fa a l’ordre dels cognoms i, si no, serà el Registre Civil qui ho decideixi. A cara o creu, tenint en compte l’ordre alfabètic o, senzillament, per simple ressonància estètica, és a dir, segons quin dels dos cognoms soni més bé a oïdes del representant d’aquest Registre. Això sí: atenent sempre l’interès superior del menor, del nadó, ja m’explicaràs. Vés a saber, però, si, en cas que els progenitors no es posin d’acord, no acabin renyint, que tot podria ser. No sé ben bé què pensar-ne, ja dic. Al món anglosaxó aquestes coses no passen, allà el que fan tan sols és circular per l’esquerra. En canvi, aquí diuen que així ens acostem més a la igualtat, que és la gran paraula, ja ho sabem, com si ho fóssim gaire, d’iguals. En fi. La cosa, però, ja ve de lluny -a partir del 2000 les parelles ja van poder decidir l’ordre dels cognoms del fills- i sembla regulada, entre d’altres, a través de les ments preclares, si és que se’n pot dir així, de lletrades especialistes en Dret de Família i Dret Civil d’un despatx que es diu ABA Advocades i, entre totes, no sé com s’ho deuen haver fet per convèncer l’Administració d’això que com més va més s’assembla a la simple i ressentida voluntat de presentar tot allò que soni a mascle com si es tractés d’un infern ple de dimonis escuats i com si el fet que fins ara el teu primer cognom fos el del teu pare, això sol, ja ho considerin masclisme. Perquè, esclar, ara podrien donar-se, a més, casos de germans amb cognoms oficialment invertits. Pobres arbres genealògics, quin embolic. Que feminitzin, doncs, que feminitzin. Perdó, volia dir que igualin, que igualin. ¿Cognom patern? Potser tampoc passaria res si es perdés. I mira que m’encanta el món femení, eh! En canvi, noi, amb el feminista no hi puc. Em supera. I això sí que ho sé segur.

13 thoughts on “El cognom patern

  1. Si no saps què dir, no escriguis articles d’opinió, que aquest fa pena. Per acabar explicant que no suportes les feministes no calia juntar tanta paraula. Està mal escrit fins el patetisme (ai, aquest “tan sols”); els arguments són de nivell preescolar, i la conclusió, lluny de ser original, interessant o aclaparadora, és pura rutina, lògica de cafè i botifarra, caspa i cunyadisme. Que no suportis les feministes és el menys important: el més greu és que escriguis tan malament, que no tinguis res mitjanament útil a dir, i, tanmateix, et permetis aquest to de ridícula superioritat. És clar que tens por de les feministes: amb aquestes capacitats jo també en tindria. Ah, i una cosa: ara quan vagis a preguntar a algú si és veritat que l’article és tan dolent, no et creguis la resposta: la compassió fa dir mentides. La realitat és que sí, és molt dolent. Tothom ho veu.

    • D’acord. Entesos. Moltes gràcies. De fet, ho teniu molt fàcil, vull dir que podeu perfectament no entrar-hi, en aquesta pàgina. Per cert, que veig que em tutegeu. Potser és que ens coneixem d’alguna cosa i, si és així, disculpeu-me: ara mateix no en sóc conscient.

    • Ole superioritat! Deixeu que escrigui el que li plagui al Miquel Colomer! És a casa seva i, per tant hi pot passejar en calçotets, nu o vestit d’etiqueta. En canvi vosté, Madamme Tolosa, irromp com si fós qui sap què per dir coses que, d’altra banda, deixen entreveure els seus gustos i afinitats ideològiques; molt respectables, eh!

      Salut i llibertat de pensament, en el fons i en la forma.

  2. El que carrega una mica és aquesta falta de cintura, aquesta irascibilitat de pa sucat amb oli -ultra el que acaba de dir en teianenc, que té més raó que un sant.
    Potser els aniria bé, a moltes de vostès, llegir les entrevistes a Mercè Rodoreda, recollides a “Mercè Rodoreda. Entrevistes” IEC (2013). Heus ací un petit bocí de la pàgina 271, en què respon una pregunta de Carme Arnau. Fou publicada, sencera, a Serra d’Or, XXXIII, 382 (1991), i a La Vanguardia (2 de juliol del 1991):

    “- Quan vas començar a escriure, el fet que fossis una dona, no et va crear cap mena de problemes?
    “- Al contrari. Sempre he considerat que una dona té més avantatges que un home: et consideren més, fas més gràcia, tens més portes obertes… Em fa l’efecte que si una dona és intel·ligent, és important, no hi ha res a fer. A més, el paper de la dona que, en definitiva és la mare de l’home, sí que és important en el món, molt més important que el de l’home.

  3. Déu meu, quins comentaris: una exaltada que escriu fatal recrimina a l’articulista que no sap escriure (noia, “tan sols” està ben escrit, per no dir res més). En Colomer encaixant fatal la crítica (prou divertida, per altra part), amb el típic “doncs no entri en aquesta pàgina”. Un altre que comença la seva intervenció amb un llefiscós “ole”. I finalment, el darrer, amb una cita de la Rodoreda que no sé a què treu cap. Molt malament tots.

  4. No sé si s’ho hauria de prendre tant a la valenta això del tuteig. Pensi que molta gent, ja d’una certa edat, prefereix que els tutegin perquè els fa sentir millor. Fins i tot hi ha qui el deprimeix o li molesta que li diguin de vostè. Al capdavall estem parlant d’una convenció social i les convencions o tenen unes regles clares o millor que no hi siguin. Sovint es crea un conflicte innecessari perquè en molts casos et fa dubtar: el tutejo o no el tutejo? Tot això crea mal rotllo i no hi guanyem res. Jo ho eliminaria. Els anglesos mateix no han de fer aquest distinció i no penso que provoqui falta de respecte. En fi, és la meva opinió, tan ruca com qualsevol altra.

    • Sí, d’acord. Però no he estat educat d’aquesta manera. Els pares, per exemple, els he tractat sempre de vostè i no em passa pel cap tractar de tu ningú que no conegui. En fi. Moltes gràcies.

  5. Home ! És el blog del senyor Colomer, els seus articles i la seva opinió, mitjançant els quals pot dir el que li sembli convenient. I em sembla a mi que se li han de respectar.

  6. A més, aquesta senyora no sé d’on treu que el senyor Colomer escriu malament. Si precisament és tot al contrari, que escriu excel·lentment bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s