Pàgina d'inici » Dietari » Dir i no dir

Dir i no dir

Temps ha podies encara, de tant en tant, anar redescobrint coses com la Traviata, o il Trovatore, o i Vespri Siciliani…Ara tot això ha estat ja fet i el camí que queda sembla tan sols el de l’ambigüitat, el camí de dir i no dir. Carregar la ploma amb tinta blava, tal com ha de ser, però després adonar-te que escriu de color negre, sorpresa grossa. El comiat de Raimon ahir, esplèndid, i la redescoberta d’Indesinenter, de l’Elogi dels Diners, de Veles e Vents…Petita Cançó de la teva Mort. I tantes músiques i tantes lletres més. Història del temps viscut i passat. Vigila, però, de no contradir. Contradir, avui, significa ser titllat de vell. I la vellesa ja fa temps que ha deixat de ser signe de saviesa. Ara ho és d’incomprensió. Fixa’t què passava ja en temps de Nietzsche. L’aforisme 308 del seu Humà, massa Humà sobre els escriptors de partit: “Els cops de timbal amb què alguns joves escriptors es posen al servei d’un partit s’assemblen, per a tots aquells que no pertanyen a la mateixa formació, a un brogit o soroll de cadenes i més aviat desperten compassió que no pas admiració”. De manera que ara imagina’t els que no arriben ni a escriptors. Formació de ramat. Coses i modes d’aquest món. Contradiu-te tant com vulguis, doncs. Procura, però, sobretot si es tracta de joves, de no contradir ningú. Sigues ambigu. Dir i no dir. Malgrat aquest cartell d’ERC que ens desitja a tots (i suposo que a totes) un feliç ramadà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s