Pàgina d'inici » Dietari » El fonament de tota moral

El fonament de tota moral

Persones que es passen la vida mirant de controlar i de donar lliçons als altres. Persones que en elles mateixes són sempre sinonímia de retrets. Fastigueig és la paraula que, així d’entrada, se m’acut. Ni molt menys me’n faig, però, cap problema. I, si de cas, el que penso és que tant de bo si, abans de parlar o de dir allò que es pensen que pensen, aquesta mena de persones es demanessin si es tracta, o no, de coses amables; si resulta necessari, o no, que les expressin; si són certes i no pas imaginades i, per tant, coses molt properes a la mentida. I que, finalment, es demanessin també si no deu ser molt millor, i més higiènic, el silenci. És a dir, si no val més que callin i que mirin de passar-s’ho tan bé com puguin i de procurar que també els altres s’ho passin com a mínim igual de bé. No et facis mal a tu mateixa ni en facis als altres, dona. Perquè és aquest, segurament, el fonament de tota moral.

Perquè, si no, el que hi ha és la misantropia, l’aversió al tracte amb les persones, amb aquesta mena de persones en aquest cas. Recordo ara aquell misantrop de qui parlà Chamfort (realment, Sebastian Roch Nicolas). Aquell que durant certs, i molt més que breus, instants d’optimisme deia que no li estranyaria gens que existís alguna persona honesta. Això sí: fosa i amagada en un lloc o altre i a qui no conegués ningú ni se’n sabés, en general, res de res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s