Pàgina d'inici » Dietari » Els preludis

Els preludis

Individu sempre a la recerca de no sé ben bé què. Feta la declaració de la renda. Subjugació de tants diners que se’n van i no tornen. Que diguin el que vulguin. I el desordre i el desfet de temps exprés, sí, exprés, que han muntat al Prat. Paciència, diu el delegat Millo, caragirat. D’altra banda, i encara bo, queden els preludis, d’acord. Beethoven i Bizet –Les Pêcheurs de Perles encara, i que durin. I Debussy. Aquelles fronteres que assolí la cultura europea quan no hi havia cap més cosa que no fos Europa i la resta del món era incivil o colonial -allò que aquí encara ara som- o exòtic. Avui que Europa està com està, no sé si prop de la fi, quina desesperació, quina emoció, la d’aquesta música que arribà a l’extrem de la gràcia i també al de la malenconia enmig d’aquesta nit ara ja en silenci i sense lladrucs de gossos ni el ressò de l’estrèpit infernal dels grups que fan veure que canten mentre sembla que ja tornen cap al retir de casa seva! Al capdavall de la Riera, se sent la mar gairebé com el so d’un tren a la llunyania i, des del balcó, la lluna que avui encara no es deixa veure.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s