Pàgina d'inici » Dietari » Llei de vida

Llei de vida

Ara m’estimo més no moure’m gaire, però encara de tant en tant trobo a faltar aquells viatges als Països Baixos. I no només Amsterdam. També el paisatge de planures i el fet de saber i ser conscient que moltes vegades eres per dessota del nivell del mar. Déu ha fet el món, però Holanda l’han feta els holandesos. I els quadres de Piet Mondrian, considerat de manera potser equívoca com a pintor abstracte. Ho recordo perfectament i, a més, ho tinc anotat. Els Països Baixos són segurament tal com els pinta Mondrian. Aquelles cases blanques i de vegades també negres, amb franges blanques i de vegades també negres, i finestres roges i blaves. I les línies horitzontals del paisatge. Canals, carreteres, dics, embassaments artificials. Flaiano, al Diari dels Errors, va arribar a dir que els holandesos fan que el formatge es torni abstracte tot pintant-lo de roig. Fantàstic.

De sobte, una discussió de twitter m’interromp. No en tinc cap ganes de discutir i menys si no puc veure la cara dels altres. Ni discutir ni menysprear ningú en aquestes xarxes. És perdre el temps. Cosa que no vol pas dir que qui més qui menys no menyspreï altres persones. És llei de vida. Ara: posats a menysprear, m’estimo més fer-ho de manera discreta. Tal com explica justament avui Javier Marías a la seva Zona Fantasma. Amén.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s