Pàgina d'inici » Dietari » Llengua materna

Llengua materna

Cartes de Lluny és de l’any 1928. Fa, doncs, gairebé 90 anys que Pla va escriure aquest llibre. I naturalment les coses han canviat, no es pot pas dir que no, i l’aiguabarreig lingüístic que ha anat produint això que en diem la globalització i les migracions constants i consecutives d’una banda a l’altra del planeta és una cosa que en aquell temps no es devien poder ni imaginar. Ara: aquesta reflexió de Josep Pla no per això deixa de tenir, entre nosaltres, importants porcions d’actualitat. Sobretot perquè, igual que aleshores, no som (encara) un país lliure i perquè som perfectament conscients que la llengua (i la ment) la tenim també sotmesa i supeditada i colonitzada. Anoto, doncs, i transcric aquest paràgraf de les Cartes…de Pla que tinc a la tauleta de nit:

…Cal remarcar sempre, perquè és d’una gran actualitat, el fet que els únics països poliglots que existeixen són aquests petits. Un ciutadà d’un país gran considera que amb la seva llengua ja en té prou. Els ciutadans dels països petits tenen l’avantatge, en canvi, de tenir més necessitats, estan obligats a defensar-se. Els danesos potser no arriben a les filigranes que fan els holandesos, però poc se’n falta. Un cambrer de cafè, a Dinamarca, parla, ultra la llengua materna, acompanyada generalment d’una altra llengua escandinava —el suec o el noruec—, l’anglès i l’alemany i, per mica bo que sigui, el francès perfectament. Un danès culte s’acompanya amb totes aquestes llengües i en coneix una altra per llegir un poeta o per fer un viatge de plaer; generalment és l’italià, però no té res d’estrany que sigui el rus. Digueu- me ara si això per a un poble no és un ideal i com queda l’absurda teoria oficial segons la qual el coneixement de la llengua materna, si aquesta llengua és de reduïdes proporcions, és un obstacle per a les possibilitats d’un home. Quina absurditat! L’experiència ens demostra una cosa, en aquest punt, incommovible: només hi ha un camí per a aprendre llengües estranyes: conèixer a fons la llengua materna. Els qui n’agafen una de més extensa, perquè es pensen que és més útil, fan un camí errat. El resultat del seu treball és la confusió i la inseguretat més espantoses. Això ho sabem els catalans per experiència. No conèixer a fons el català vol dir conèixer malament el castellà, conèixer malament el francès, l’anglès i l’alemany. I és natural. L’única base segura de comprensió i d’expressió, l’única pedra de toc granítica és la llengua que ens ha ensenyat la mare, ja sigui petita o gran o pobra o rica. Si ens manca això ens manca tot. Si en lloc de la base segura tenim un aiguabarreig inconsistent, la nostra receptibilitat, la nostra comprensió, les possibilitats d’expressió, queden retallades forçosament. El resultat és un galimaties esparverador. Però, ¿és que cal encara insistir-hi? ¿ És que sabeu d’algun català desconeixedor de la seva llengua vernacla que parli correctament cap altra llengua, inclosa la castellana?»

2 thoughts on “Llengua materna

  1. Aquest paràgraf de Pla el tinc subratllat i sempre present. Potser l’haurien de llegir a la Facultat de filologia de la UB i al Gremi de llibreters de Catalunya. Dubto que en sàpiguen res.

  2. El paràgraf reproduït difereix lleugerament del publicat al volum V de l’OC de Pla. Edició de 1974. Pàgines 182 i 183. En quina edició es troba el fragment reproduït a l’article? Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s