Pàgina d'inici » Dietari » Si darrere seu no hi ha un país

Si darrere seu no hi ha un país

Pla llegint Leopardi (Notes del Capvesprol):

Giacomo Leopardi  escriví al «Zibaldone» (IV –63–D): «La literatura antiga, per important que sigui, no basta a la llengua moderna. La llengua, sobretot en els països on no hi ha societat, és sempre formada i determinada per la literatura; dic sempre, això és successivament i en tot temps; així, la llengua present, essent moderna, ha de ser determinada, no per la literatura antiga, vull dir no la que la determinà, sinó la que la determini actualment, això és, d’una literatura moderna. D’aquesta manera, les províncies i ciutats d’Itàlia que avui floreixen, literàriament a Itàlia, tenen molt més dret a determinar la llengua italiana moderna, que la Toscana i Florència, ja que aquest dret, aquesta influència de fet, no la pot donar, a Itàlia (i a les nacions sense capital i sense societat, etcètera) més que una absoluta preponderància de la literatura actual de literatura única, determinativa de la llengua, perquè és l’única cosa nacional i general en un país sense societat, sense unitat política ni unitat de cap classe.»

I ell mateix, Pla, ho anà comentant: Coses que semblen escrites per al nostre país -prenent ara aquest país nostre fins on arriba la nostra llengua. Perquè, ¿és possible que hi hagi una llengua i una literatura si darrere seu no hi ha un país?…Recordem, sisplau, el Llenguadoc, la destrucció del Llenguadoc duta a terme pel nord de França i Simó de Montfort. Ens hauria de servir de lliçó política inesborrable, però el que és un fet és que, d’aquest enorme esdeveniment, la gent d’aquest país no n’ha tingut, durant segles, ni la menor idea…

I sí que és cert que segurament som uns genis permanents i considerables. Ara: sistemàticament vençuts. Que vagin dient d’en Pla, que vagin dient.

Llengua i país. I tant que sí. Pla em porta a esporgar un poc més de Leopardi. I així, al volum II d’aquest immens Zibaldone hi ha el següent -i tant se val que ell es referís a Itàlia: Si mai acabéssim despertant-nos i recuperéssim l’esperit de nació -suposant, esclar, que mai l’hàgim tingut per cert-, aleshores el nostre primer impuls hauria de ser, no pas la supèrbia i l’estima de les nostres coses presents i d’ara mateix, sinó la vergonya (de tant de temps perdut). Potser perquè, en el fons, hi ha una immensa majoria que tan sols vol viure per viure. És el que veritablement ansien. La vida com a objecte veritable de la vida, aquest anar i venir i tornar sempre pel mateix camí i arrossegant aquest carro tan pesat i tan buit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s