Pàgina d'inici » Dietari » Som al ball, encara

Som al ball, encara

La reposició, ahir, del documental Eugeni Xammar, la ploma silenciada, fa que aquest dematí torni a Seixanta anys d’anar pel món (Quaderns Crema). Xammar, mirall que no hauríem mai d’oblidar. Tantes i tantes anotacions. Aquell temps que Barcelona feia fàstic i també una mica de por. Ciutat bruta, ciutat buida, sense sorolls, sense suc ni bruc. Una pellofa. Un tou de pedra i de silenci a la llum del dia. Un món espectral de tenebres. Una gola de llop quan venia la nit. Hi hagué, també, aquell meu breu període de convivència a l’ambaixada de París, amb el pintoresc ambaixador Marcelino Pascua, que coincidí amb l’afusellament a Burgos de Manuel Carrasco i Formiguera. No podem fer com si res. De manera que per fer-me saltar les llàgrimes a mi, la proclamació de la República Catalana hauria d’haver estat feta per uns militars catalans que no sabessin el castellà. ¿Que si les dificultats d’Espanya serien l’oportunitat de Catalunya, dieu? Les cabres pels seus pecats porten els genolls pelats. Ah! i els refugiats. Arreu eren tractats, els refugiats, més malament que els ciutadans d’un estat reconegut, fos quin fos, i davant d’aquesta situació em va semblar que, després d’haver acceptat tota la vida els inconvenients de la ciutadania espanyola (ja ho va dir Cánovas del Castillo: son españoles los que no pueden ser otra cosa), hauria estat poc intel·ligent, quan el cas es va presentar, de no aprofitar els avantatges per magres que fossin. I no per això deixa de ser del tot cert que el fet que em titllin de rojo-separatista és tan sols una veritat a mitges. No he llegit mai La Vanguardia Española, no senyor. I el final, esclar: Al peu del turó de sant Nicolau ens aturarem i s’obrirà una porta, la porta d’un recinte de pau, de silenci i de repòs. M’hi portaran ajagut i ja no me’n moure mai més. L’Ametlla del Vallès, juny del 1973. Es moriria 6 mesos després, exactament el 5 de desembre d’aquell mateix any 73. El mirall que representa Xammar. No oblidem. Som al ball, encara, i ens cal ballar!

2 thoughts on “Som al ball, encara

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s