Pàgina d'inici » Dietari » Bàrbars i civilitzats

Bàrbars i civilitzats

La Vista desde Aquí (Elba) és un altre plaer de lectura. Ignacio Peyró i la conversa mantinguda amb Valentí Puig. Plaer de lectura d’aquells que es manifesta fins i tot sense estar gens d’acord sobretot en aquells apartats que parlen de la Catalunya plural i de política, llengua i cultura catalanes. No cal que m’hi estengui. Admiro i aplaudeixo estil, escriptura, pensaments, raonaments i reflexions tot i l’absolut desacord amb aquests punts de vista que dic i que, d’altra banda, no m’han suposat pas cap sorpresa. En d’altres, l’acord és total. Per exemple, l’esment inicial de Michael Oakeshott en relació a l’art de la conversa i a la capacitat de dialogar que marca exactament la separació radical “entre l’home civilitzat i l’home bàrbar”. I és que som on som, més val saber-ho i dir-ho. I res no treu perquè l’admiració envers aquest llibre i la transcripció d’aquesta llarga conversa plena de saviesa sigui gairebé total. L’aplaudeixo, doncs, de tot cor igual que aquest dematí aplaudeixo també l’article de Javier Marías, a la seva Zona Fantasma de cada diumenge, i l’esplèndida diatriba contra tanta gent d’avui dia que a la mínima s’exclamen: faig el que em dóna la gana i ningú és qui per dir-me el que he de fer. Gent perillosa i del tot maleducada que em serveix també per aprendre el significat d’un mot que reconec que no havia sentit mai. Mastuerzo. És a dir, gamarús entre d’altres coses. En plena generació de gamarussos.

I parlant de coses. Les coses s’han de fer bé perquè, si no, més val no posar-s’hi i no fer-les. El problema és que, hores d’ara, potser ja hem perdut de vista la distinció entre el bé i el mal.

2 thoughts on “Bàrbars i civilitzats

  1. Admiro i envejo el fet que pugueu llegir Valentí Puig sense que us agafi un atac de fetge. Jo no podria. He de confessar que vaig llegir-ne algun dietari i aplec de contes amb gran satisfacció, sobretot els dietaris, però ara ja el tinc en la llista negra, al costat de Vargas Llosa i uns quants més, en Sostres inclòs, naturalment. Em sap greu si demostro intransigència, però el qui traspassa uns límits que jo considero intolerables li faig la creu de seguida.

    • Sí, d’acord. Ho entenc perfectament. Segons com, però, n’hi ha alguns que encara llegeixo. A causa de la forma i de l’estil i no pas pel fons i el contingut. M’encanta com escriu, per exemple, algú com Arcadi Espada amb qui no estic d’acord amb gairebé res. I d’altres, el mateix Ignacio Peyró que considero el geni més actual de les lletres castellanes, impressionant el seu Pompa y Circunstancia, i també el dietari que a poc a poc publica a les xarxes. Això sí, a Vargas Llosa també li posada la creu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s