Pàgina d'inici » Dietari » Mapa de mesquineses

Mapa de mesquineses

Recórrer Rússia, aquella Rússia, a la recerca d’ànimes mortes, noms de camperols ja difunts per tal de registrar-los com a vius i poder, així, aconseguir les terres que tan sols es concedien a aquells que acreditessin un determinat nombre de serfs per no dir-ne esclaus. El noble Pàvel Ivànovitx Txítxikov i tots aquells seus encontres amb propietaris rurals, notables de províncies de tota mena que serveixen per dibuixar sense cap escrúpol el mapa de mesquineses humanes a la Rússia d’aquell temps però que no per això deixen de tenir una dimensió universal. D’això va Les Ànimes Mortes de Nikolai V. Gogol (1809-1852), traducció de Josep M.Güell, MOLU, 1984. Realisme narratiu, mirall que reflecteix tot allò que veu, desemmascarament de la classe dominant, segurament ens sona d’alguna cosa d’ara mateix. Lectura que fa arribar al convenciment que un règim basat en l’explotació de l’home per l’home, amb tantes dissimulacions com vulguis, crea inevitablement unes condicions del tot favorables, terreny adobat, per a la cobdícia, el pillatge, l’arribisme, la concussió, el suborn, l’oci parasitari, la meditació buida i disfressada.

Aquest consell, per exemple, d’un pare al seu fill, capítol 11 i últim de la primera part del llibre que ho explica gairebé tot: “Para compte, Pàvluixa, estudia, no facis el boig ni portis vida ociosa, però sobretot sigues servicial amb els mestres i les autoritats. Si deixes satisfets els superiors, encara que no portis gaire bé els estudis ni Déu t’hagi dotat de gaire talent, de totes maneres faràs carrera i passaràs davant de tots. No et lliguis amb els companys, no t’ensenyaran res de bo; i, si arriba el cas, relaciona’t amb els més rics, amb aquells que en un moment donat et puguin ser útils. No invitis ni convidis ningú, val més que et comportis de manera que siguin els altres els qui et convidin, i, sobretot, estalvia i acumula copecs, són la cosa més segura del món. Un company o un amic t’enganyaran, i en cas de desgràcia seran els primers de fallar-te, però el copec no et fallarà sigui quina sigui la desgràcia en què et trobis. Amb el copec ho faràs tot en aquest món, tot ho traspassaràs.” Després d’impartir aquestes lliçons, el pare se separà del fill i se’n tornà cap a casa; ja no es tornaren a veure mai més, però les lliçons i les paraules del pare es clavaren al fons de l’ànima del fill.

Sí. Però ja 7 capítols abans, exactament 154 pàgines, l’autor i narrador deixà ja ben clara la seva posició. Aquests grans senyors de Moscou i de Peterburg, escrigué, que passen el temps rumiant què menjaran l’endemà i quin dinar faran demà passat, i que afronten aquests àpats no sense ficar-se abans una pastilla a la boca, aquests grans senyors no signifiquen decididament res per a ell; s’empassen ostres, crancs i altres meravelles, i després se’n van a Karlsbad o bé al Caucas. No, no, cap enveja no han mai despertat en ell. De fet, de totes les ciències, triava únicament la que era capaç de transformar un home en un ciutadà de la seva terra. Un ciutadà lliure. Era preindustrial la d’aquesta meravella de llibre de Gogol. Gairebé actualitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s