Pàgina d'inici » Dietari » La vida no és cap esborrany

La vida no és cap esborrany

Converses a l’Ateneu de la vila. Persones amb tendència a pensar-se que la vida és un esborrany. I que, si poguessin refer-la des d’un bon principi, segurament podrien suprimir algun dels errors comesos. Hi ha el caràcter, però. Una determinada manera de ser que vés a saber si no ens portaria a cometre’n uns altres, d’errors. Potser més subtils. Com per exemple el de la presumpció de pensar que, en aquestes altures de la faula on som, una vida pot ser corregida. Una vida que, suposant que tingui un o altre significat -Flaiano estava convençut que no en té cap-, caldria buscar-lo en la suma i addició de tants maldestres i espontanis errors. No, la vida no és cap esborrany i el que el caràcter pot fer és dur-nos a creure que hi ha errors reprovables i uns altres, en canvi, d’encomiables. Vull dir que podria ser que el fet d’expandir-nos estèticament, allò que en diem fer goig, ens aportés aquella satisfacció de l’estarrufament i que, d’altra banda, la indecisió ens humiliés o que la manca de perspicàcia ens ofengués. Els errors són errors. Esborra’ls, a veure si pots. Vaig decidir anar-me’n, passi-ho bé, quan a la conversa aparegué la qüestió de la fe. La manca de fe, i tot el que comporta el relativisme i el ressentiment. L’error suprem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s