Pàgina d'inici » Dietari » Els pobles lliures

Els pobles lliures

Si no hi ha res de nou, aquest dilluns que ve, demà passat, serà la represa del curs de l’Ateneu. Fins ara hi hem llegit, comentat i discutit coses de Montaigne, de Pascal, de La Rochefoucauld, de La Bruyère. Queden 8 sessions fins al final i la idea és complir-les amb Joseph Joubert i Jules Renard. Parlant de literatura, res no et fa tornar més imprudent ni més audaç que la ignorància del temps passat i el menyspreu pels llibres antics. Pensament de Joubert (1754-1824). Un tan sols dels 1.376 de què consta l’edició d’aquests seus Pensaments que l’any 2009 publicà Proa segons traducció de Joan Casas. Audaços i imprudents de les novetats d’aquests dies. I esclar que els qui avui escriuen i publiquen bé que han de guanyar-se la vida i els llibres que fan és bo que els possibles lectors els comprin. No sé si hi ha gaires lectors, per cert, lectors de veritat, vull dir. No ho sé i aquesta no és pas ara la qüestió. El que m’ocupa de cara a dilluns és Joubert i el plaer de rellegir-lo. I en tinc ben bé prou i m’hi conformo tot i la llarga cua de lectures que tinc acumulades. No talleu allò que podeu deslligar i penseu que els pobles lliures són aquells que tenen la facultat i la facilitat de desfer-se de les lleis que els desplauen i els tenallen. Parafrasejo Joubert al mateix temps que no puc fer sinó recomanar-lo. En ell tot és pòstum. I, això sí, gairebé només som infeliços per reflexió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s