Pàgina d'inici » Dietari » Vendre és vendre’s

Vendre és vendre’s

Personalment, la sensació és que tot el que envolta Sant Jordi s’ha anat a poc a poc desvirtuant, adotzenant i perdent esplendor i exquisidesa. La venda és el que importa, la venda de tot, roses -vés a saber de quina qualitat- i llibres i més coses encara, i gairebé a l’engròs. Molt més comerç que no pas amor i estimació, i això que representa que n’és la diada. Per quedar bé i que no sigui dit. Vendre i vendre. Però vendre és, segurament, vendre’s, afirmava Max Aub. I potser no anava mancat de raó. De vegades val més mirar de no explicar allò que no té cap explicació, no ho sé. Tot s’ha anat tornant més aviat lleig. També la quantitat de pocavergonyes i dels qui diuen ser catòlics, però que ho són tan sols de nom i no pas de fets, i la munió d’imbècils que ens envolten i que més d’una i de dues vegades hem fins i tot votat. L’angúnia i la lletjor profunda de tota aquesta mena de gent que viuen com Déu, i perdó de l’expressió. I afegeixin–t’hi, encara, aquells que no volen saber res de res, que tant se’ls en dóna tot, i també el munt de turistes que fan la sensació de trobar sempre allò que buscaven i, a més a més, a canvi del preu somiat i desitjat. Potser sí que sempre acabem essent allò que semblem. Perquè l’aranya, hores d’ara, segurament no passa de ser una tan simple metàfora que ja ningú no deu entendre.

9 thoughts on “Vendre és vendre’s

  1. Sant Jordi hauria de ser una festa del llibre en català, principalment. Avui mateix, per TV3, a la tertúlia del migdia, hi sortien sis diputats del parlament. Dels quals només dos han recomanat llibres en català. L’un n’era mediàtic, d’aquells que d’aquí a dos dies el trobarem als encants a preu de saldo. Si recomanava un llibre d’aquesta mena he deduït que no deu ser gaire aficionat a la literatura. I l’altre era un assaig d’història política. Tanmateix, la resta de tertulians, quatre, han recomanat llibres escrits en castellà o traduïts en aquesta llengua. Jo em pregunto, què llegeixen els nostres polítics, si és que llegeixen alguna cosa. Per la mostra que acabo de donar la majoria llegeixen en castellà. I els nostres periodistes? Em temo que també en castellà, si és que llegeixen. I així anar fent. (I els mestres i professors?) (Més val no saber-ho i així no ens emprenyarem.)

    • Ho subscric, però atenció al nivell de la literatura en català d’ara mateix. No fem cas dels mediàtics, Raholas, Nadals i companyia. Ara mateix tenim Garrigasait, Puigdevall, Sala, Todó, i alguns més com Pujol Cruells…

      • Ben cert. I tant ! No volia dir de cap manera que la nostra literatura fos dolenta. Subscric plenament la valoració d’aquests escriptors que esmenteu. No obstant i tot recomanaria una novel•la, en realitat unes memòries en forma de novel•la, titulada “Primera part”, de l’escriptora Cèlia Suñol, de l’editorial Adesiara. Va ser una autora de la generació dels Joan Oliver i companyia. L’acabo de llegir i de debò que és molt bona.

  2. Jo recomano, si se’m permet, dos llibres: “Celístia” (Cafè Central / Eumo Editorial, 2017) del gran poeta -tan brillant com ignorat- Francesc Prat, i “Talismà” (LaBreu Edicions, 2017), de l’immens Lluís Calvo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s