Pàgina d'inici » Dietari » Fosa a blanc

Fosa a blanc

Dia del tot complet. Mellieha primer, damunt la badia d’aquest mateix nom. Fantàstiques vistes del mar i de la península de Marfa. Mellieha és un nom que prové de la paraula maltesa mehl, que vol dir sal, es veu que aquí hi havia hagut salines en el passat. Impressió magnífica de l’església parroquial i de la gruta que hi ha al seu dessota mateix amb una capella feta tota ella de marbre on admirem una més que interessant pintura del XV dedicada a la Mare de Déu. I continuem. Molt a prop d’aquesta població hi ha el que es coneix amb el nom de Popeye Village, petites cases de fusta de diversos colors i amb un cert aire d’abandó que es construïren com a decorat de la pel·lícula sobre Popeye (Robin Williams) que rodà Robert Altman el 1979. Tot plegat convertit ara en una mena de parc infantil que aquest dematí era ple d’adults. Curiós. Antipasto, pasta i peix divers per dinar en un restaurant napolità força bo. Cauen quatre gotes. Després Attard. El Palau Presidencial, residència de l’actual presidenta de la República, Marie-Louise Coleiro Preca, del partit laborista que ara governa el país, i els jardins fantàstics que l’envolten, veritable plaer visual. Famílies que s’hi passegen, és Pasqua i tothom va mudat. Després, a molt poca distància, Rabat (que vol dir suburbi) i les catacumbes de santa Àgueda i tota la història de l’illa, més de 4.000 anys, continguda a Mdina, primera capital des que els romans l’anomenaren Melita (Ciutat de la mel, segurament a causa de la quantitat de ruscs d’abelles que hi ha). La Catedral de St. Pau i palaus i palauets, palaus arreu dels carrers estrets de la fortificació predominant, el de Vilhena i el d’Iguanez, el Norman House també anomenat Falzon, arquitectura normanda d’abans de l’arribada dels cavallers de l’Orde. I només 250 habitants. Tots rics. Viure a Mdina i tenir-hi propietat demana disposar d’un capital mínim d’entre 3 i 5 MEUR. Ja veus el nivell. Cafè i pastís farcit de xocolata a l’imprescindible Fontanella, tota una institució a l’illa. Des de la terrassa que sobresurt entre els murs de la ciutat, imponent vista de l’entorn. I el comiat de tots aquests dies maltesos és a Dingli. Els penya-segats de Dingli, 270 metres d’altura damunt el mar. A la llunyania, a 5 Km. de la costa, la visió de l’illot de Filfla, reserva natural d’aus marines. Posta de sol. Fosa a blanc i cap a l’aeroport. Malta m’ha fet l’efecte de ser, encara, un dels bastions d’aquest nostre Occident. I que Déu faci que duri.

One thought on “Fosa a blanc

  1. Que duri! Que Occident s’està ensorrant, poc a poc, envoltat de l’estultícia d’un papanatisme “multiculti”. Pasqua i la gent ben vestida: quina enveja!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s