Pàgina d'inici » Dietari » Or en un abocador d’escombraries

Or en un abocador d’escombraries

Ask the Dust. Pregunta-ho a la pols (Ed Empúries, 1988, segons traducció de Joan Ayala). Quina meravella, quina potència, la de John Fante (1909-1983) que ja fa un temps m’aconsellà de llegir el Capità Noctas que, per cert, encara no he tingut el gust de conèixer personalment. Ja el pròleg de Bukowski és fascinador. Tres pàgines escrites el juny del 1979 en què explica la dificultat de trobar res que no li caigués de les mans aquell dia que era a la biblioteca perquè ja no tenia res per beure o per menjar i perquè d’aquesta manera podia amagar-se de la propietària de l’hotel on s’estava que li reclamava els diners del lloguer que li devia i perquè a la biblioteca, si més no, podies fer servir el vàter. I així l’atzar el portà a treure d’un estant Ask the Dust i a obrir-lo. I fou, explica, com si fos un home que hagués trobat or en un abocador d’escombraries de la ciutat. Era fàcil llegir les línies de cada pàgina. Les paraules lliscaven i eren fluïdes. Cada línia tenia la seva pròpia energia i després en venia una altra de semblant. El mateix sentit de cada línia donava a la pàgina una forma, com si hi hagués alguna cosa esculpida. A la fi havia trobat un home sense cap por d’expressar les seves emocions. L’humor i el dolor hi apareixien mesclats amb una simplicitat esplèndida. Un miracle dels grossos des del mateix començament d’aquesta història d’Arturo Bandini, aprenent d’escriptor i alter ego del mateix John Fante. El somni del triomf econòmic i artístic mentre lluita cada dia per sobreviure en una urbs tan descarnada com Los Angeles i enmig d’un ambient del tot hostil i enfrontat, a més, a una relació amorosa poc convencional amb una noia mexicana. No puc ni tan sols escriure una estrofa de quatre versos. No sóc bo, només sóc un impostor; no sóc ni escriptor ni amant; no sóc ni peix ni carn…De manera que apa, Bandini, has de trobar la teva sensualitat, has d’utilitzar la teva passió tal com ho descriuen els llibres. Dues persones en una habitació; l’una és una dona que fa olor de dona però amb sentor de salsitxa de fetge amb pa d’ordi a la boca; l’altra és Arturo Bandini, que no és ni carn ni peix, ni serveix per donar pistes falses. Ni spoilers de cap mena. Tan sols que, si aquesta primavera no saben què llegir, pensin que aquest llibre de John Fante, Pregunta-ho a la Pols, pot passar a ser ja per sempre de tots vostès. Exactament or en un abocador de tantes escombraries.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s