Pàgina d'inici » Dietari » Només quedaven brases

Només quedaven brases

És difícil escriure sobre un mateix deixant de banda, aparcant, l’egoisme i la vanitat. Paraules de Salter a L’Art de la Ficció. Sobre Llegir i Escriure (L’Altra Ed, febrer 2017, amb l’esplèndid pròleg d’Eduard Márquez)). El mirall de James Salter que aviat farà dos anys que se n’anà. Només set llibres li van fer falta per accedir a la grandesa i per saber que no es tracta pas d’una qüestió de tècnica. És, més aviat, no saber fins on portar la confessió ni quantes costures podien arribar-se a esquinçar. Així ho deixà dit d’aquell seu impressionant llibre de memòries, Burning the Days, Cremant els Dies (1997). Saviesa i sensualitat. Aprendre a viure i, després, a escriure-ho. Naturalesa del temps, el desig, el plaer i totes les oportunitats perdudes, massa. En transcric el final: … A la llar de foc només quedaven brases, els convidats se n’havien anat. Vam passejar per la foscor glaçada amb el gos vell i ranc. Res a la carretera, cap cotxe, cap so, cap llum. Canvi d’any; les estrelles fredes allí dalt. El meu braç envoltant-la. Un sentiment de valor. Un gran desig de continuar vivint. Amb amor i ambició. Llegir i escriure. O morir-se.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s