Pàgina d'inici » Dietari » A la processó amb una cerilla

A la processó amb una cerilla

A la recerca de coses que Josep Pla hagués pogut deixat escrites sobre Malta -que ara ja sé que principalment són al volum 15 de l’O.C., Les Illes-, em trobo amb aquesta entrevista que li féu Salvador Paniker (acs) el 1965 i que ell mateix publicà en aquella seva casa editorial Kairós un any després dins un volum titulat Conversaciones en Cataluña i que també més tard, el 1997, L.V. reproduí tot i que de manera no del tot completa. Anotacions: Pensi que si es proposés afalagar-me no ho aconseguiria pas. No crec en la igualtat humana. L’ésser humà no és un animal racional; si per cas, és un animal sensual. ¿Que per què va fracassar la República, diu? Doncs miri, perquè, pel que sembla, al món hi ha una mena d’homes, que els castellans anomenen tontos, però que són molt llestos, i una altra de molt llesta, que són tontos del tot. Coses d’aquestes que passen a la política, crec jo. I és que, a més, el nivell polític del món és la mar de baix, d’acord, però encara conté un cert instint de no molestar els altres i de no ocasionar-los més patiments dels que ja suporten. Aquest és, o hauria de ser, l’objectiu general de la política en aquest món nostre. Aquest i el manteniment de la pau. I en relació al fet de si el poble la desitja, la pau, el que li dic és que el que el poble vol no és sinó que els restaurants estiguin oberts, que el clavegueram funcioni i que hi hagi lloc als autobusos…

Demani’m el que vulgui excepte que em faci comunista. Em fot molt tot això del partit únic, ja en tenim prou, em fot molt tanta policia. L’única cosa que m’agrada i m’interessa és la llibertat. Sóc partidari del món social creat pel cristianisme, que en aquest país ha creat, per cert, persones més que apreciables…Jo no sé res de res…, però el que veig és que el món no marxa pas gaire bé. Amb aquesta llegenda que tots som iguals la gent es pensa que el món anirà bé, i la veritat és que hi ha molt poca gent que realment sàpiga alguna cosa real. Arribarà un moment que la gent sabrà manipular un complicat mecanisme, però ja no sabrà encendre foc. La història és una d’aquestes coses que funcionen sense cap resultat.

¿I què vol que hi anem a fer, a la Lluna, si pel que sembla no hi ha restaurants i l’ambient se’ns apareix com a tan inhòspit?

I ja li he dit que sóc partidari del món creat pel cristianisme. Ara: això no vol pas dir que disposi de cap sensibilitat religiosa. D’això, els mediterranis no en tenim. La religió tan sols la fem servir quan estem malats i quan arriba el moment que ens hem de morir…Tot es mou entre un o-res inicial i no-res final.

Sí, esclar, m’he fet un fart de llegir. De manera del tot desordenada, això sí. Ara: considero que qui encara llegeix novel·les més enllà de la quarantena és un pur cretí. Però faci, faci, serveixi’s més vi. Això no fa mal. Jo he estat un gran bevedor, sí, gairebé al límit de l’alcoholisme. Ara ho he deixat, exceptuant-ne el whisky que no en fa cap, de mal. El conyac d’aquesta península, en canvi, és molt perillós. Fins al punt que podria molt ben ser que hagi causat més baixes que la mateixa Guerra Civil.

I d’aquest país i de si he contribuït gaire a no sé quina presa de consciència, li dic que sí, que he anat a la processó del meu país. Hi he anat amb una cerilla. N’hi ha que ho han fet amb una candela, amb una espelma, amb un cremaller o una teiera, i alguns amb un ciri: jo hi he anat amb una cerilla. He cregut que hi havia d’anar i ho he fet amb l’única cosa que podia portar-hi, aquesta cerilla que li dic.

2 thoughts on “A la processó amb una cerilla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s