Pàgina d'inici » Dietari » Aules del país

Aules del país

Coses que poc a poc es van aconseguint desterrar i també proscriure. Com per exemple la idea mateixa d’esforç i disciplina als sistemes educatius. Utopia del no esforç a la recerca de finalitats tan sols pràctiques i mestres i professors convertits gairebé en simples monitors sense capacitat d’esdevenir models per als alumnes. Com si tot fos un joc (gamificació segons el terme d’ara mateix, és a dir, fer viure com a experiències de joc activitats que no ho són, així de gros resulta tot plegat) i ja no tingués cap importància ni aquell mínim de respecte que caldria -tots som iguals i, per tant, el tuteig és ja universal i allò que n’havíem dit urbanitat se n’ha anat a fer punyetes i potser fins i tot molt més enllà- ni pràcticament cap interès a transmetre el saber, el plaer de la lectura i de la reflexió. Ai, aules del país! Brogit, brogit, i interrupcions. I cap mena de rigor. I la sospita que, a la més mínima, la culpa recau ja sempre damunt del professor. No sé si serà ja possible que n’hi hagi, de professors, que siguin estimats pel sol fet de no haver-se rendit a les juganeres finalitats tan sols pràctiques i per limitar-se a impartir el saber simplement pel fet mateix del saber. No ho sé.

60 anys d’aquell Tractat de Roma. I l’atzucac i els dubtes d’avui dia. Regne Unit a punt del Brèxit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s