Pàgina d'inici » Dietari » De quan Catalunya era catalana

De quan Catalunya era catalana

Aquestes paraules de Joan Sales (1912-1983): …Dels tres mesos que vaig passar a la presó durant aquella dictadura (la de Primo de Rivera) recordo sobretot l’argot dels lladres i cocaïnòmans amb qui vaig conviure: un català riquíssim; ja sé que, per als joves com vostè, ara és difícil d’imaginar, però quan jo era jove Catalunya era catalana. Pels carrers només senties parlar català i, si senties el castellà, era el d’un foraster passavolant o el de la bòfia…(extret de l’entrevista que publicà L’Avenç el febrer de 1984).

Doncs bé, aquest mateix dematí les paraules de Reguant, Eulàlia Reguant, assegurant a Mònica Terribas que els ciutadans castellanoparlants que hi ha ara a Catalunya -que ja no són forasters passavolants, ben al contrari- no han de patir per a res, que el castellà, arribat el moment, serà igualment llengua oficial, només faltaria. A partir d’aquí, ja no tinc ganes d’afegir-hi res més. Massa revoltat i a punt d’engegar-ho tot a fer punyetes.

Exactament igual envers tots aquells que es resisteixen encara a admetre la necessitat de disposar d’unes veritables forces de defensa, forces armades. Pacifistes, es fan dir, pobrets. No és així, però, com s’ha escrit i s’ha viscut la història. Torna a Joan Sales i a Incerta Glòria, torna a aquest llibre immens i grandiós del qual, per cert, no sento gens la curiositat de veure’n la versió cinematogràfica de què tanta propaganda es fa aquests dies. Incerta glòria som tots nosaltres perquè d’alguna manera “Incerta glòria” és la novel·la -de fet, novel·les, el mateix Joan Sales deia que es tractava de quatre- dels vençuts, però no rendits. I mira i repassa’t bé, a més, què hi diu a la pàgina 323 de l’exemplar de Club Editor (onzena edició, març de 2007):

“-Si de pacifistes no n’hem de ser sempre, petita, més valdria no ser-ne mai. Més valdria, en temps de pau, preparar-se per a la guerra; la guerra és una cosa que o bé no es fa o es fa de debò. ¿De què han servit tants anys de propaganda pacifista i antimilitarista si a l’hora de la veritat ens hem deixat arrossegar a la guerra? Només han servit perquè ara, als fronts, els nostres pobres soldats es trobin en condicions d’inferioritat; tot ha hagut d’improvisar-se, fins la idea mateixa d’exèrcit que tants anys de propaganda en contra havien acabat per destruir en la consciència del poble català. Si no havíem de ser-ho amb totes les conseqüències, era criminal ser pacifista: l’únic que preparàvem era aquest desastre sagnant que estan vivint (no t’hi facis il·lusions) els nostres combatents, a qui ningú no havia preparat per a la guerra; durant anys havíem anat dient que de guerra no n’hi hauria mai més cap…”. O sigui que ja ho veus.

4 thoughts on “De quan Catalunya era catalana

  1. Imprescindible també el “Cartes a Màrius Torres”. “Incerta glòria” és extraordinària. I jo tampoc no miraré la pel·lícula. La basada en “Pa negre”, i del mateix director, no em va agradar.

  2. Avel•lí Artís Gener “Tísner” també ho explica a les seves memòries. Ell hi diu que, en tornar de l’exili, l’any 1965, va voler fer el camí des del port fins a la plaça de Catalunya a peu. Diu que va trobar la seva Barcelona transformada idiomàticament, girada com un mitjó. Explica que, abans de la guerra, per la Rambla només se sentia parlar en català, llevat de quatre forasters. Però ara, el 1965, la seva Barcelona (com ell mateix l’anomenava) ja no era la mateixa sinó que la dictadura l’havia transfigurada. Faig referència a un passatge de les seves excel•lents memòries (també des del punt de vista lingüístic. Com escrivien, els d’aquella generació… !) especialment emotiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s