Pàgina d'inici » Dietari » En vida teva

En vida teva

Formes d’una certa elegància que s’han anat perdent. L’ensenyament que rebérem que feia que, en ser felicitats el dia de l’onomàstica o de l’aniversari de naixement, no ens limitéssim tan sols a agrair-ho sinó que a més hi afegíssim aquell magnífic i educat en vida teva/vostra. Moltes gràcies, en vida teva. De manera que no només t’ho agraeixo, t’expresso també el desig que tinc que puguis continuar veient-ho i vivint-ho. Cert que potser massa vegades felicitem per felicitar, d’acord. Però hi ha una esquerda com més va més profunda pel que fa a les formes i diria també que no fa cap falta que tothom sàpiga quin dia de quin any vam néixer, vam ser portats en aquest món, ni l’edat que tenim (incís per afegir que a veure quan deixarem de dir el foraster “*felicitats” en lloc dels des de sempre nostrats “per molts anys” o del “que per molts anys” quan es tracti de l’onomàstica). Llunyà quedà, en fi, aquell temps que la urbanitat s’ensenyava tant a casa com a l’escola. I ara cada cop s’ha anat fent més tard, massa tard. Potser ara ja no hi som ni a temps. Fins i tot et diuen masclista si cedeixes primer el pas a les noies. Ja veus si n’és, de grossa, la cosa.

Resulta que allò que anomenem oposició no està d’acord amb el nomenament de Vicent Sanchis com a director de la tele. Censuren la seva ideologia separatista. Escolti: ni el separatisme ni l’unionisme no ho són pas, d’ideologies. Són voluntats i sentiments. Del tot diversos i oposats, però sentiments i voluntats al cap i la fi. Les ideologies, CUP inclosa, són tot un altre afer.

4 thoughts on “En vida teva

  1. “En vida vostra / en vida teva”, això és una obra d’art del català i, a més a més, no es pot traduir. Quin goig fa sentir-ho cada vegada que el teu interlocutor t’ho diu.

    I el President (que mai no et requi la majúscula) del teu país no és en Carles, ni la Presidenta del Parlament és la Carme. I no els has de tutejar, ni els has de saludar com a col·legues, perquè, si potser ho havien estat, ara jo no són el teus col·legues. Perquè una societat necessàriament s’estructura també per unes formes, unes maneres, de la mateixa manera que vols tenir ministres i no consellers i no t’agrada que els veïns tinguin aquella immensa manca d’urbanitat i impertinència que tenen quan et discuitexen si ets o no nació.

    Molt bon missatge, professor Colomer!

    • Joan, moltes gràcies i totalment d’acord amb el tracte que cal donar als Presidents (Molt Honorables) i lluny d’aquest tuteig universal que s’ha anat imposant propi, per cert, de feixistes i comunistes. Hi ha una cosa, però: m’estimo més consellers que no pas ministres, paraula que privé de “minus”, menor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s