Pàgina d'inici » Dietari » L’inici i el moment

L’inici i el moment

És limitat el temps que vivim i, de fet, arriba un moment que sabem que no podem sinó ser fruit d’un ara i un aquí (Lluís Solà), i que no podríem ser cap altra cosa. I que el destí potser és això: esdevenir l’inici i el moment. Anys i anys que la usurpació de la llibertat ens fa esclaus d’un poder exterior que molts no hem mai reconegut. Cada cosa al lloc que li correspon. La llengua de Catalunya és el català. La de Castella, el castellà. Els noms no enganyen i sí que fan la cosa. Si més no en qüestions com aquesta. Que no ens aixequin més la camisa. Si renunciem a la llengua, si la llengua tant se’ns en fot, si ens és igual fer-ne servir una que l’altra amb l’excusa de si total ja ens entenem, aleshores més val que ho deixem córrer tot. Parlo per mi, esclar, però sense la llengua, sense que sigui exactament lògic i de calaix per a tothom que visqui en aquest país, no només saber-la sinó també usar-la com la cosa més normal del món, no arribaré a sentir-me mai ni lliure ni independent. Som on som ara com ara, i és cert que la llibertat total segurament no l’ha coneguda mai ningú. Però també ho és que tant sols els oprimits l’han somiada (Lluís Solà, encara) -i que no se’m digui que la llengua nostra no hi viu, d’oprimida i de sotmesa. I mentalment colonitzada. Som tan sols a l’inici i en espera, doncs, del moment.

4 thoughts on “L’inici i el moment

  1. Potser aconseguirem la independència, tant de bo. És una de les raons de la meva vida. Però molt em temo que un cop independents haurem de continuar lluitant per la nostra llengua. Si ens relaxem pensant que amb un estat a favor serà bufar i fer ampolles ens equivocarem greument. Ens va passar amb l’autonomia, amb TV3 i CatRàdio, amb la immersió lingüística i l’escola. I no. Com ens trobem ara sinó amb un idioma que se’ns està quedant als dits? Cadascú de nosaltres no pot delegar les seves responsabilitats. Ni en l’estat català i els polítics ni en l’escola ni en els mitjans informatius ni en les altres persones. El “ja ho faran”, la dimissió i la deixadesa envers l’idioma que tots hem observat, poc o molt, en aquests anys de democràcia, és una temeritat. I, repeteixo, amb un estat propi no val a relaxar-se si no volem una llengua convertida en un patuès del castellà i parlada per només un vint per cent de la població. Si això arribés ja li podríem cantar les absoltes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s