Pàgina d'inici » Dietari » Obvietats

Obvietats

Dimecres de Cendra. Penis i vulves, o vagines. Llenguatge políticament correcte. Si ets noi, tens penis, si ets noia, vulva. No veig on és l’escàndol d’aquestes obvietats. És clar que hi ha excepcions, però són justament això, excepcions -del tot respectables- de nois que se senten noies i de noies que se senten nois i a qui cal deixar viure en pau la seva normalitat que no per aquesta raó deixa de ser excepcional. Tota la resta és fanatisme i l’única arma que hi ha contra aquest monstre és la raó. Plagio Voltaire: l’única manera d’impedir que la gent sigui absurda i malvada és il·lustrar-la. De manera que deixi de ser gent, o xusma. Perquè el fanatisme aparegui com a execrable no fa falta sinó pintar-lo, mostrar-lo amb tots els ets i uts. Tan sols els enemics del gènere humà -¿què se n’hauria fet, d’aquest gènere, sense nois amb penis i noies amb vulva?- són els que diuen: “Il·lustreu massa la gent, insistiu massa a escriure la història dels seus errors”. Però, esclar, ¿de quina manera poden corregir-se aquests errors sinó mostrant-los? Sobretot ara, afegeixo, que com més va menys les escoles il·lustren els infants i adolescents! I, així, som on som, més val saber-ho i dir-ho. Dimecres de Cendra, recordatori de la disfressa definitiva. Amén.

One thought on “Obvietats

  1. Retroenllaç: Com si res no vingués d’aquí | miquelcolomer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s