Pàgina d'inici » Dietari » Individus oblidats

Individus oblidats

Moral i prudència com a bases de l’educació, pensava Chamfort (1741-1794). La moral com a suport de la virtut i la prudència per aprendre a defensar-te dels vicis del proïsme. Però si inclines la balança de la banda de la moral no obtindràs sinó víctimes o màrtirs; i si ho fas del costat de la prudència el que aleshores aconseguiràs seran egoistes calculadors. Màximes, pensaments, contrasentits, reflexions. Parlant, per cert, de reflexions, un poc més endavant Joubert (1754-1824) creia que no hi ha res que costi tant als nens com el fet mateix de reflexionar, veritable treball forçat de la vida. I això senzillament perquè no és aquest el destí últim i essencial de l’ànima humana. El destí de l’ànima, deia, és veure i conèixer, punts de repòs. Tot tendeix, sense pausa, cap al seu últim destí. I ensenyar és aprendre dues vegades. França i aquell tresor dels moralistes que produí, veritables individus ara, malauradament, ja gairebé oblidats i no tinguts en compte. I no sé pas si parlant la gent s’entén. No m’ho sembla pas gaire.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s