Pàgina d'inici » Dietari » L’evolució de la fesomia

L’evolució de la fesomia

Penso en aquella escena de La Grande Bellezza en què apareix aquell mur ple de fotografies d’un noi, poc més enllà de la quarentena d’anys, a través de les quals es pot observar exactament l’evolució de la seva fesomia des del dia que va néixer fins exactament aquell precís instant que les mostra a Gambardella. El pare d’aquest noi l’anà retratant dia a dia durant els seus primers 14 anys de vida i, a partir d’aleshores, va ser ell mateix que decidí continuar, cada dia i sense interrupció, anant-se fent allò que ara en diem selfies. Quina història, la història de la teva imatge fent via cap a la degradació final i indiscutible. Tal com la mateixa pel·lícula, desfilada immensa d’aquella humanitat que de manera tan magistral retrata Sorrentino a través de la mirada i el sentiment de Gambardella, que ja en té 65, una humanitat buida, desfeta, depriment i, tot i així, tan pagada d’ella mateixa. Fatiga de la vida transvestida del capriciós i distret afany de mentida i de fal·laç divertiment. Roma, que al revés és amor, indiferent, bellíssima, talment una diva morta. I la veritat és que un servidor fa temps, ja, que no es deixa fotografiar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s